llambrígol

[ʎambɾíɣoɫ] llambric, llombric subst. m. Cuc de terra, especialment de la família de les lumbricidae. 

cast. lombriz.

ETIM.: del llatí *lumbricŭlu, dim. de lumbrīcu, mat. sign.

XL

llambrígols

La gallina de dalt…

La gallina de dalt caga la de baix. 
Dita que vol expressar la relació fatalment injusta entre qui té poder, diners, prestigi… i qui no en té. 
MCGM

*sinyós

[siɲós] vulgarisme sinó conj. adversativa que, davant d'un membre d'una proposició, designa que allò que hom nega tocant a un membre precedent, ho afirma del membre precedit de sinó.

ex: O fas això o, *sinyós, no tornes. 

ETIM.: aglutinació de si no. No sembla haver-hi cap explicació a la palatalització de la [ n] com no fóra per una analogia atàvica amb senyor / *sinyor. Menys encara pel que fa a la terminació -s.

gavinot

[gavinɔ̞́t] gavina, gavià subst. m  Au palmípeda de l'ordre dels caradriformes de la família dels làrids (Larus ridibundus, Larus marinus, Larus marinus fuscus…).

cast.: gaviota

ETIM.: forma valenciana de gavina, encreuament de gavina amb el cast. gaviota, der.  augmentatiu del llatí gavia. (GDLC)

hipòtesi:

del llatí gavia amb doble diminutiu: -ina (f.) i amb -ot (augmentatiu en cast. però diminutiu en llengua medieval. Vegeu el cas de doble diminutiu de xicotet.

gavinot (font: Els alumnes de diver2 en la marjal Pego-Oliva)

oronella

[oɾonéʎa] oroneta oreneta orenella subst. f. Ocell de la família de les hirundínides, espècie Hirundo rustica, de color negre vellutat amb els pits i ventre grisencs blanquinosos; ve de l'Àfrica en la primavera i fa els nius de fang sota les cornises i finestres, i en acabar-se l'estiuada emigra a grans grups cap a terres africanes.

cast. golondrina. 

ETIM.: d'un llatí vulgar *hirundĕlla, der. de hĭrŭndo, -ĭnis, mat. sign. que hauria donat un *eronella, orenella per metàtesi i oronella per assimilació.

JB

oronella (font: rafelmas)

rapacul

rapacul

[rapakúl] tisoreta, papaorelles, tallacames … subst. m. 1. Insecte de l'orde dels dermàpters i de la família dels forficúlids (Forficula auricularia), amb un segon parell d'ales ben desenvolupat i un parell de cercs dentats en forma de pinça, a l'abdomen. 

cast. tíjereta. 

2. met. Xiquet inquiet, sobretot si és menut d'estatura.

ex: Mare quin rapacul està fet el teu fill. No para mai!

ETIM.: construït, segurament, amb rapar per l'aspecte tallant de les tisoretes i amb cul, per ser menut i capaç d'arribar als llocs més íntims.
CMN, XL