LA PARLA D'OLIVA

[ansoβináɾ] v . Posar de sobines –e n posició horitzontal, mirant cap al cel –, ajagut d'esquena. ex. Com tornes a faltar-me al respe...

[kalfaðóɾ] o [ kaɫfaóɾ] s ubst .   m . Instrument per a escalfar.  Vegeu casset cast. calentador .  Etim.: derivat de l'adj. calfad...

[kasét] cassó m .  Atifell de cuina  de forma aproximadament semiesfèrica,  constituït per un recipient menut de forma aproximadament semi...

pirma [píɾma] pilma subs. f. Emplastre medicinal confortant.  ex. Està desllomat, pobret. Posa-li una pirma. cast. bizma, emplast...

[bɾamáɾ]  1 . v. intr.   Cridar, f er brams, l'ase o altres animals. cast. rebuznar (dels ases), rugir (dels lleons), bramar (dels...

[mínso] adj. m. i f. Que té poca grossària i consistència; escàs, exigu. cast. endeble, desmedrado. Etim.: incerta, probablement resul...

[tɔ́ɾa] subst . f . Estat de torpor, d'ensopiment, de poca agilitat mental, d'estupidesa. ex. I cosint-cosint m'ha entrat una ...

[koriɔ́l] subst. m . Au (Charadrius sp) de formes arredonides i potes llargues, que habita especialment en les platges o en les riberes de ...

[fotɾakáða] > [fotɾaká] futral subst. f. Molt, gran quantitat.  ex. Es va fer *en una fotracada de camps de l'herència de sa tia...

[ʤepelút]  *gepeluda [ʤepelúða] geperut adj . i m . i f . Persona, animal (o cosa, per analogia) que té gepa (gep). Ex. A mi m'han d...

[kaβðefέro] plur . capdeferros subst. Membre, confrare, de la confraria de Jesús Natzaré a la Setmana Santa. Ex. Als xiquets, el pas qu...

[sentít] sentida 1. ser sentit adj. Molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions. cast. quisquilloso, sentid...

[kombɾéɣaɾ] v. 1. tr. Administrar el sagrament de l'Eucaristia   (a algú) . esp Administrar el viàtic;  viaticar (els malalts). cast...

Locució contextualitzada. Expressa el fet o la voluntat d'anar-se'n, de desaparéixer, d'abandonar l'entorn familiar. Mique...

Expressió exclamativa que expressa desaprovació, recriminació, indignació, malhumor… per actituds, opinions o paraules de l'interlocuto...

Dita que expressa, entre altres coses, la censura moral de la burla, per ser una manca de caritat, i les conseqüències que se'n solen d...

loc. fraseològica de resposta a expressions de bon desig o a felicitacions. Expressa la voluntat, per bona educació, de compartir-ne el be...

[bɾiál]  1 . subst .  m . Peça de roba interior femenina consistent en una falda de tela blanca. cast. enaguas . 2 . Falda comuna que le...

[askófia] còfia subst . f . 1 .   Peça de roba de cap femenina, que el cobrix parcialment, generalment blanca i de mida petita, feta de te...

[raskló] subst . m . 1. Au  de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids  (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gri...

[tɔ́ka] interjecció exclamativa polivalent pròpia de la conversa informal; segons l'entonació i el context comunicatiu s'empra per ...

[bováɾ] bogar Lloc on es crien boves en abundància. cast. espadañal .  ETIM.: derivat col·lectiu de bova .  topònim sequiol del (o de )...

[buáɲa] subst. f.  Ferida de molt mal aspecte; crosta que es fa en les ferides quan se sequen. ex. Ves al metge i que et mire eixa buanya...

locució verbal  rebre  Rebre un castic físic. Se sol emprar sobretot per tal d'amenaçar o de descriure l'acció. ex.   Si no creus...

interjecció exclamativa Expressa un sentiment fort de sorpresa, d'admiració… ex. Mé! Quin cotxe més gran! Forma secundària: Mi! cast...

locució verbal Portar, algú, uns pantalons amb els camals molt curts, per damunt dels calcetins, mostrant-los (o mostrant els turmells).  ...

[ʧaɾúga] subst . f . Arada de ferro, amb una pala lateral, que s'emprava per al conreu de l'arròs i d'altres que requerien fer ...

[ʧaɾuɣáɾ] v . Llaurar amb la xaruga. Diàleg de l'informant No s'utilitzava el forcat, s'utilitzava la xaruga. La terra d'...

[vináʧa] vinassa subst , f 1 . Vi fort; vi de mala qualitat; vi picat.  ex.: No entenc com pots beure eixa vinatxa. És horrible! cast. vi...

[punteʎó] subst . m . Colp donat amb la punta del peu.  ex: El puntelló li va deixar una bona blaüra!  cast. puntillón, puntapié.  ET...

[faŋgéɾo] fangar, fanguer subst. m. Lloc ple de fang. ex: Només plovia aquells carrers es *feen tot un *fanguero. cast. barrizal ETIM.:...

[baðívo ɫ ]  badívola (f) [baðívo ɫ a]   adj . 1 . Buit;  desocupat. ex. H an deixat el pati badívol: demà començaran els obrers a fer e...

[wénðo]   follet , donyet , duendo 1 . subst . m . Esperit familiar, generat per l'imaginari popular, habitant de certes cases; molest...

[ivóɾes] loc. verbal en sentit absolut 1 . veure-hi Capacitat de percebre amb els ulls, amb el sentit de la vista, posseir el sentit de l...

[reβúʧ] subst . m . 1 . Acció de rebutjar, de no acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat, indigna de ser acceptada. ex. Qu...

[reβuʤéɾo] rebutger subst . m . Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel...

loc. verbal de mode . Fer les coses, actuar, comportar-se impetuosament i de forma irracional. ex. Mira que està arrossinat! Quin trellat...

Comptar-li els pèls al rossí mentre va al trot. expr. irònica emprada per qualificar  una persona que atén als detalls de forma exagerad...

cossi (font:toponimiamallorca) [kósi] subst . m.   1 . Recipient gran de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertid...

[andeɲáɾ] endanyar v. tr . i pron . Infectar,  produir inflamació ; irritar-se una ferida o un colp per infecció o altre trastorn. ex. ...

[askaɾβaɾmáɾis] subst . m . i f . Persona tafanera activa, curiosa, que procura veure o saber coses d'altri mirant a llocs indeguts. ...

loc . verbal Tafanejar excessivament; actuar amb un grau excessiu de curiositat. vegeu florí diàleg de l'informant Es diu dels qu...

Entre veros i no veros   una *uela dins d'un cossi,  i un *uelo segant canyot  *en una *galtà mata un burro. diàleg dels infor...

Arrancada de rossí, parada de matxo. Fa referència a l'acció o del projecte mampresos amb molta energia i aturats ( parada ) de col...

[ rosí] subst . m . 1 . ant . Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i g...

tornaveu –I… a mi? –La coeta del rossí! A la petició d'obtindre o de compartir alguna cosa, laa resposta ( la coeta del rossí ) equiv...

[ entɾeveɾá ɾ ] v . tr . Mesclar coses alternant les unes amb les altres. ex. Entreverava les verdures sobre el banc de la parada.  cas...

[galɔ̞́ʧa] subst . f . 1 . Modalitat de pilota valenciana que es juga al carrer.  2 . per . ext . Colp violent portat de braç amb la mà ...

[entɾeveɾát] entreverada (f.) [entɾeveɾá]  entrevirat adj . 1 . Mesclat de diferents colors que no es confonen. ex. Te'n recordes d...

[ambotáɾ] v . tr . 1 . Esmussar; fer menys agut o tallant. 2 . Entorpir; dificultar les operacions del cap, del ventre, etc. ex. Tenia ...

[ kaɫβotá ]  carxotada   subst .  f . Colp molt fort pegat    al cap  amb la mà oberta. ex. Encara *senc l'eco d'aquella calbotada!...

[kaɫβɔ́t]  carxot   subst . m . Colp pegat amb la mà oberta al cap. ex. Quina forma d'abusar! Cada volta que s'el trobava, l...

Loc. adv.  de mode  Nu, nuet; despullat del tot. Ex:  No té cap vergonya d'estar en conill davant de tots. Regix verbs com ara  esta...

serves [séɾva] subst . f . Fruit del server o servera, semblant a una nespla o a una pereta, menut, de la grandària d'una pruna, de...

server [seɾvéɾ] servera subst . m  Arbre caducifoli de la família de les rosàcies  de diverses espècies del gènere Sorbus  (en partic...

loc . verbal Estar fet (o anar fet ) un gínjol. Anar molt ben vestit i arreglat. també: ( anar ) més mudat que un gínjol. CPG, PCV

gínjols [ʤíɲʤoɫ] subst . m . 1 . Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral; de textura farinos...

ginjoler [ʤiɲʤoléɾ] subst . m . Arbust o arbre menut de la família de les ramnàcies, espècie Zizyphus vulgaris  ( Ziziphus jujuba ), qu...