dimecres, 21 d’agost de 2013

calbot

[kaɫβɔ́t] carxot subst. m. Colp pegat amb la mà oberta al cap.
ex. Quina forma d'abusar! Cada volta que s'el trobava, l'inflava a calbots.
cast. cachete, tamborilada
ETIM.: derivat de calb des del ll. calvus (que remet a 'crani') amb el sufix augmentatiu/diminutiu -ot. Evoca al lloc on s'aplica el colp (la zona superior posterior del crani) que sol ser la part del cap on comença la calbesa.
vegeu calbotada