dimarts, 13 de desembre del 2011

llapissera

llapisseres
[ʎapiséɾa] llapidera, llapis subst. f. Estri per a dibuixar i escriure, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual es talla en punta a fi de deixar descobert l'extrem de la mina; portallapis.
ex: Si tornes a deixar-te les llapisseres a casa, el mestre et castigarà.
cast. lapicero
ETIM.: derivat de llapis a través de l'italià lapis, 'substància d'ús pictòric i gràfic', amb influx del llatí lapis, -ĭdis 'pedra', amb el sufix -era que sol expressar el continent. 
RMS

brofegada

[bɾofeɣágrolleria, grosseria subst. f. Dita o feta d'una persona bròfega. 
ex: No *vullc sentir brofegades en ma casa!
ETIM.: de bròfec amb el sufix -ada, que expressa l'acció.

bròfec

[bɾɔ́fek] bròfega (f.) [bɾɔ́feɣagroller, grosser subst. Adust, aspre en el tracte; bast.
ex: Em fa por quan obri la boca. És tan bròfec!
cast. rudo, áspero
ETIM.: formació onomatopeica damunt l'arrel brf-, expressadora del soroll que fa amb la boca una persona o animal irritat. (DCVB)
d'origen incert, potser d'una forma ll. *vŏfrĭcus, der. de *vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, vafra, vafrum 'astut, hàbil'. (GDLC)
LLN, RPM, MCGM

benzina

[benzína] o [bensína] subst. f. Líquid volàtil que procedeix de la destil·lació del petroli; conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli, que comprén les classes diverses de gasolina, el petroli de cremar, la ligroïna, etc. 
ex: Mon pare tenia una mistera de benzina. 
cast. bencina
ETIM.: derivat del llatí modern benzoe, ‘benjuí’. 
Quan jo era menuda la "benzina" la utilitzàvem per llevar taques a la roba i la compràvem a granel en una xicoteta drogueria (Casa Molió); per suposat duies tu l'ampolleta. 
MCGM

Més val això que…

fraseologia Més [s'ho] val això [no] que una punyada a l'ull.
Es fa servir per tal expressar l'acceptació d'una situació possible o esdevinguda valorada com un mal menor.
JP

balder

[baɫðéɾ] baldera (f.) [baɫðéɾa] adj1. Ample i sobrer per allò que ha de contenir.
ex: No veus que eixa bata li vindrà baldereta?
cast. holgado.
2. Que no ve just, sinó que cap amplament dins el seu receptacle; dit d'una cosa que no ajusta exactament dins una altra o entorn d'una altra.
ex: La funda del sofà es veia massa baldera.
ETIM.: derivat de l'àrab bāṭil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix romànic -arĭu. (DCVB)
potser der. de balda, pel moviment folgat que sol tenir, o del germ. bald- 'animós, ràpid', que hauria donat lloc a la idea de 'lleuger de moviments'. (GDLC)
MCGM

punyada

[puɲá] colp de puny subst. f. Colp violent donat amb la mà tancada amb força. 
ex: D'una punyada li va tombar tres dents. 
cast. puñada, puñetazo
ETIM.: derivat de puny, del llatí pŭgnus, mat. sign. amb el sufix -ada, que reforça l'acte des de la perspectiva d'allò amb el què es percudix 
RMS

galtada

[gaɫtá] bufetada subst. f. Colp donat a la galta. 
ex: Quan la va voler besar, ella li va soltar una galtada…! 
cast. bofetada
ETIM.: de gauta, des d'un preromà indoeuropeu *gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d'un indoeuropeu *gonunta, d'on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de 'galta' o 'mandíbula'. El sufix -ada marca el punt de recepció del colp i no, com en altres casos, el context de l'objecte o la part amb la qual es dóna, com ara en el cas de martellada, punyada…
RMS, SA, MAFS

Tindre tanta fam…

fraseologia Tinc tanta fam, que em menjaria la Casa Santa! 
Expressió exclamativa per tal de denotar una fam desmesurada; tant com la "intocabilitat", la grandària i la mala digestió de l'aliment cobejat. 
El judaisme considera que el Temple de Jerusalem (ha Bet hamicdás) és la Casa Santa per excel·lència. L'Alcorà fa referència a la Ka'ba com la Casa Santa. Els cristians anomenen Casa Santa la casa de Maria i de Josep a Natzaret que ara es troba a Loreto (Itàlia). També cabria entendre com Casa Santa qualsevol església.
MLC