dissabte, 7 de març del 2015

xaruga

[ʧaɾúga] subst. f. Arada de ferro, amb una pala lateral, que s'emprava per al conreu de l'arròs i d'altres que requerien fer solcs molt profunds.
cast. charrúa.
ETIM.: del fr. charrue, ‘arada’, (amb adaptació fonètica al cat. xaruc, -uga), des del ll. gàl·lic carrūca 'carrossa'.
Diàleg de l'informant
La diferència amb el forcat és que aquest girava la terra cap als dos costats i la xaruga llaurava i tirava la terra tot cap un costat. 
PSM
Figura 9
xaruga

xarugar

[ʧaɾuɣáɾ] v. Llaurar amb la xaruga.
Diàleg de l'informant
No s'utilitzava el forcat, s'utilitzava la xaruga. La terra d'arròs no es podia treballar amb el forcat i sempre es xarugava. Al terme d'Oliva és xarugava la terra d'arròs. Llaurar, podia qualsevol burret, però per a xarugar feia falta un rossí ben bragat.
PSM