diumenge, 26 de juny del 2011

astorat

[astoɾát] astorada (f.) [astoɾá] estorat adj. Alterat; esglaiat, commogut intensament de por o d'admiració.
Ex.: Quan li ho varen contar es va quedar astorat.
cast. azorado, espantado, aturdido.
ETIM.: part. pass. de astorar, derivat de astor (com esparverar derivat de esparver).
Està molt astorat (alterat, acalorat).
PSM

enfigat

[aɱfiɣát] adj. 1. Que sent una forta atracció carnal per una dona.
Ex.: No traurem res d'ell mentres estiga tan enfigat.
cast. encoñado
2. subst. i adj. Que està dominat per una dona.
Ex.: No va mai al bar perquè és un enfigat.
cast.: calzonazos
3. subst. i adj. Efeminat, fluix.
Ex.: L'enfigat va de rosa.
ETIM.: 1. i 2. participi passat del v. enfigar-se; 3. de figa amb en prefix en- que significa incorporació o semblança.
diàleg dels informants:
– "estar enfigat""fer lo que la dona vol.
– Té "parar" d´"anfigat".
VCP, LLN

figatell

[fiɣatéʎ] subst. m. Embotit fresc de fetge de porc i cansalada magrosa amb espècies, envoltat de tel de budell,  de les comarques de la Safor i de la Marina Alta, de Beneixama  (Alt Vinalopó) i de Mallorca. Es relaciona amb la shiftalia xipriota i té una relació nominal amb el figatellu cors (un embotit sec). És una versió del "fardel" aragonés.
Cast. higadillo (literal.)
var. frigatell
Etim.: del llatí vulgar *ficătum (cast. hígado, port. fígado) més el diminutiu -illu o -ellu. La variant fecătum, per metàtesi, és l'origen de fetge (it. fégato, fr. foie). fícatum, del ll. jecur fīcātum 'fetge alimentat amb figues'.
Hipòtesi: 
1. calc del cors adaptat.
2. del mossàrab *figatello (?).
PSM
figatell