dijous, 28 de juliol del 2011

muntanyar

[montaɲáɾ] subst. f. Promontori d'arena d'origen eòlic que es forma en llocs àrids o en les platges.
ex: Els muntanyars d'Oliva estan molt ben conservats.
cast. duna
ETIM.: de muntanya, del llatí vulgar *montānĕa, mat. sign. més el sufix -ar que expressa 'conjunt de'.
Muntanyar: xicotetes dunes prop de la mar, amb ecosistema propi.
PSM
muntanyar

tarquim

[taɾkím] substm. Solatge d'un dipòsit d'aigua; llot que les aigües estancades depositen en el fons, que les riuades deixen sobre els camps que inunden, utilitzat com a adob en agricultura.
ex: Este peix fa gust de tarquim.
cast. tarquíncienolodo
ETIM.: probablement de l'àr. hispànic *tarkîm 'amuntegament de llot', der. de l'àr. rákam 'amuntegar'.
CMN

jaç

[ʤás] 1Objecte que serveix de llit; llit rudimentari; qualsevol cosa disposada per a jaure-hi damunt.
ex: Durant la guerra dormíem en un jaç.
cast. yacija.
2Cau d'un animal; lloc on acostuma de jaure un animal.
cast. cama, yacija.
ex: El gos s'ha fet el jaç xafant la brossa.
3. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè servisca de llit a les bèsties i absorbisca llurs excrements.
ex: Mon *uelo li *fea el jaç a l'haca.
cast. cama.
ETIM.: del llat. *jacium, mat. sign.
MCGM

pol

[pɔ̞́ɫ] asfalt subst. m. 1. Material aglomerant de color negre i de consistència sòlida o semisòlida constituït majoritàriament per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.
ex: No t'acostes a la voreta de la mar, que t'embrutaràs de pol.
cast.: asfalto, chapapote
2. Mescla d'asfalt, betum o quitrà amb arena, calç, etc., usada per a fer paviments o ciment impermeable.
ex: Hi ha un camió abocant pol al caminal.
cast.: asfalto
ETIM.: incerta
diàleg dels informants:
–Quan anem per la platja xafem pol.
‎–"Pol", xapes negres de quitrà per la voreta de la mar.
RM, MCGM

desbravar

[dezβɾaváɾ] esbravar esbraveir v. tr1. Fer perdre la bravesa; fer cessar de ser brau; amansir, domar; capar.
ex: Vols desbravar-lo? Endus-te'l a l'hort a cavar.
cast. desbravar, domar, castrar.
2. Esbravar; fer perdre la força interna (de calor, de grau de fermentació, etc.); pron. Perdre la bravesa, desventar-se el vi, la cervesa, la gasosa, etc.: evaporar-se el seu alcohol, gas, etc.
ex: Qui s'ha deixat el tapó obert? La cervesa s'ha desbravat!
cast. esbravar, desventar
ETIM.: de brau, d'origen incert, podria ser el resultat d'una alteració del ll. barbărus 'bàrbar, ferotge' en *barbrus, *babrus, *brabus, més el prefix des- amb de 'llevar', 'desfer'.
diàleg dels informants:
–Es desbraven animals o líquids amb gas, i també persones que són molt "fortes".
–Desbravar-se s'usa tant al Principat com a València. Al Principat diuen més "esbravar-se".
MCGM, FMB

Fer jaç

loc. verbals lligades a l'acció excessiva, sense control, que no s'atén al trellat, a la prudència o al sentit comú.
Fer jaç alguna cosa: desfer-la, trencar-la, esmicolar-la.
ex. El gos havia fet jaç el tapet.
Fer jaç d'alguna cosa: Emprar molt una cosa o repetir una acció amb entusiasme; gastar-la en abundància.
ex. D'ençà que li van regalar la bici se la fa jaç.
Fer-s'ho jaçgaudir molt amb alguna activitat.
ex. - S'ho fa jaç a la piscina.
Fer-se'n jaç: o menjar sense parar amb gana o amb gust.
ex. Se'n *fea jaç, de menjar faves.
vegeu jaç
MCGM, FMB, CMN, APM

No traure's la pasta de damunt

Referit a una feina o una explicació que es fan difícils d'aclarir, que duren més del compte i són "un núvol" per a qui les ha de realitzar. En paral·lel a la dificultat que hi ha a de llevar-se dels dit alguns tipus de pasta.
vegeu pasta
MCGM