dissabte, 19 de maig del 2012

Un mig armut i quatre onces

Expressió irònica per tal d'expressar que alguna cosa pesa poc.
ex: –Pesa molt?
–Ni se sabe! Un *migermut i quatre *onzes! 
vegeu *mig armut i onça
diàleg de l'informant
Ho deia ma uela, crec, que quan agarrava una cosa de poc pes i algú preguntava si pesava.
MCGM

*mig armut

mig armut
[miʧaɾmút] o [miʧeɾmút] mig almud, mig armud subst. m. Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països.
vegeu *armut

*armut

*armut
[aɾmút] almud, armud subst. m. Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països. L'almud o armud valencià és la quarta part de la barcella i equival a un poc més de quatre litres; cada almud conté 4 quarteronets, i cada quarteronet 8 mesuretes; segons l'antiga mesura de València l'almud era la quaranta-huitena part del cafís.
ETIM: de l'àrab hispànic al-mudd, (المد) mat. sign.

Estar trencat de color

loc. verbal Resultat de qui es troba malament de salut; resultat de no haver pres gens el sol. 
ex: Em va dir que sentia *agonieta. I la veritat és que estava trencat de color.
MCGM

capsot

[kapsɔ́t] subst. m1. Persona que té el cap gros.
ex: És fàcil de reconéixer. Si veu un capsot, és ell. 
cast. cabezudo.
2. Efecte de cap gros que fan els cabells llargs o mal pentinats.
ex: A vore quan et talles el monyo! *En eixe capsot pareixes un *bitel (Beatle).
cast. cabezón.
3. Taronja bufada o que té la pell molt grossa.
ex: Mira, d'eixos capsots no en trauràs ni un duro!
ETIM.: derivat augmentatiu del radical capç-, que expressa la idea de ‘cap’ (cfr. capçana, capcer, etc.). 
MML

Fer-se estopa

loc. verbal Referit als aliments mastegats que tenen molta fibra i que són difícils d'engolir.
ex: Mira, no me la puc menjar! Esta carn es fa estopa en la boca!
vegeu estopenc

estopenc

[estopéŋk] estopenca (f.) [estopéŋka] adj. 1. Fet d'estopa.
ex: El fregall era estopenc.
cast. estopeño.
2. Que sembla estopa; tou, flonjo.
ex: Què *roïn està esta taronja, està estopenca!
cast. estoposo.
ETIM: d'estopa del llatí stŭppa, 'part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los' amb el sufix -enc 'que està fet o que sembla'.
vegeu surenc
RMM

surenc

[suɾéŋk] surenca (f.)  [suɾéŋka] adj1. Semblant a suro; sec o dur com suro. 
ex: Este formatge surenc no val res!
2. f.  Taronja sense suc que recorda la textura del suro.
ex: Eixes taronges del racó són de repom. Estan surenques.
ETIM: de suro (del llatí sūbĕre 'Part exterior de la crosta de l'alzina surera' amb el sufix -enc 'que està fet o semblant a'.
MCGM, MML

carraca

[karáka]  subst. f. 1.Vaixell sense qualitats marineres, lent o molt vell. 
ex: Encara tens aquella carraca al club nàutic?
2. [p. ext.] Vehicle lent i atrotinat. 
ex: I ell, carretera amunt carretera avall *en aquella carraca!
3. [p. ext.] Objecte atrotinat i inútil, andròmina; objecte i cosa que ja no podem utilitzar. 
ex: Mare! Quina carraca de llavadora! A vore quant te'n compres una nova. 
ETIM: segurament de l'aràbic ḥarrak ‘barca’; nom donat a una classe de vaixell de gran tonatge, propi del segle XIII, destinat a la càrrega i el transport de tropes. 
MCGM

Xacarracatxac…

Xacarracatxac, ma uela va a missa 
xacarracatxac, no porta camisa 
xacarracatxac, si en porta o no en porta 
xacarracatxac, a tu res t'importa! 
APM

A la rebolica…

‎A la rebolica, 
si em pica 
o no em pica.
Se sol dir quan hi ha desordre. 
MCGM

Vore's a les tres pedretes

loc verbal  Estar apurat i angoixat; no trobar la solució.
ex: Ja em *vec a les tres pedretes, xica. I ara que faré?
MCGM