dimecres, 29 de juny del 2011

albat

[alβát] subst. m Criatura morta abans de tindre ús de raó. Se'l sol anomenar en diminutiu com signe d'afecte i de compassió: *albaet.
Ex.: Als *albaets els dansaven la dansa del vetlatori.
ETIM.: del llatí albātus, ‘vestit de blanc’, perquè els infants morts són amortallats de blanc i posats dins d'un baül blanc, en significança de la innocència baptismal. En l'alta Edat Mitjana es deien albati els batejats de fresc, fins que se llevaven l'alba o vestit blanc que era l'emblema de la puresa.

*albarginera

[aɫβaɾʤinéɾa] subst. f. Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Solanum melongena), de fulles grosses i de flors blanques o blaves, el fruit de la qual és l'albergínia.
cast berengena
ETIM. vegeu *albargina, més el subif femení –era que denota conjunt o lloc d'origen.

*albargina

[aɫβaɾġína] albergínia, albergina subst. f. Fruit de l'alberginiera, carnós, de formes i colors diversos segons les varietats (Solanum esculentumSolanum melongena). És mengívola. Floreix a l'estiu, i és molt cultivada en els horts.
cast. berengena
ETIM.: de l'àr. vg. al-bedenǧénaal-bādinjāna (cl. bādänǧāna), der. del persa bādingān íd., potser a través d'una forma morisca tardana *al-berǧina.
diàleg de l'informant
Atabollades amb pebreres roges fan l'*aspencat. Boníssim.
JC
albarginera i albargines (font: JC)

*ambellonat

[aɱβeʎonát] subst. m. albellonat, albellonatge, clavegueram. Conjunt dels albellons d'una població.
Ex.: Ja has pagat la contribució de l'*ambellonat?
cast. alcantarillado
ETIM.: vegeu *ambelló, més el sufix –at, que expressa 'conjunt de'.

*ambelló

[aɱβeʎó] subst, m.  albelló, claveguera Lloc per on se'n va l'aigua inútil;  Canal o conducte subterrani per on se'n van les aigües sobreres o per a donar eixida a les aigües brutes.
Ex.: Tira una *poalà d`*auia a l'ambelló, que fa pudor.
cast. albañal.
ETIM.:  de l'àr. al-bällúa, 'la claveguera', . o al-ballóʿa, ‘séquia subterrània’.

*guanla

‎[wánɫa] subst. f.  guatla o guatlla 1. Ocell gal·linaci migratori, de la família dels fasiànids (Coturnix coturnix), d’uns 20 centímetres de llargada, el cap i les parts superiors d’un bru negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d’un cendra clar, molt apreciat pels caçadors.
cast. codorniz
2. vulg. Ventositat pudenta.
Ex.: Quina *guanla! *Mos va *entoldar a tots.
ETIM.: del llatí coacŭla1. mat. sign.
JC
guanla coturnix coturnix