dissabte, 27 de juliol del 2013

garramatxa

[garamáʧa] o [garamánʧa] subst. fTroç de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polainasubjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal.
ETIM.: incerta. Potser en relació indirecta amb de l'oc. ant. ganacha o garnacha 'mantell de pell'.
diàleg de l'informant
Amb mig metre de tela mossolina tallada pel llom és feien, les dues garramatxes. 
"Els de Pego eren tan animals que s'ho ficaven fins i tot per anar a collir".
PSM

colmello

[kolméʎo] subst. m. Grossària d'algunes hortalisses i verdures (pebreres, tomaques…). 
ex. Eixes pebreres tenen massa colmello i no són bones per farcir-les.
ETIM.: incerta. Potser d'un diminutiu del ll. cŭlmen > *culminiculu. Coromines (DCELC II, 835) documenta colmo i la variant colme en el sentit de 'cim d'una muntanya' a la comarca del Maestrat (Artana) i li atribuïx un origen mossàrab. En el nostre sentit específic no en tenim cap referència. Tot i que la forma cast. que s'hi acosta –colmillo– en el sentit d'ullal o clau té una etimologia diferent (del ll. columella).
MCGM, FP

Dins la pell…

–Mare! I el pare?
–Dins la pell
si no l'han pelat!
Expressa amb ironia o exasperació la ignorància o el desinterés per respondre a la pregunta.

A hores d'ara

loc. adv. de temps. Expressa el moment mateix en un sentit ampli en frases afirmatives o de probabilitat.
ex. A hores d'ara ja deuen haver aplegat.
cast. a estas horas, en estos instantes, ahora mismo

Ahí què fan?

–Mare, ahí què fan? 
–Ahí què fan? 
Tallen el rabo 
a tots els que van! 
Tornaveu que vol tallar la curiositat de qui pregunta.
APM

Per un foradet

[peɾ un foɾaét] loc. adv. de mode o instrument De forma amagada; en absència; en el futur.
ex. Ja m'agradaria vore't per un foradet quan sigues mare, a vore si penses com ara.
Sol introduir-se amb el verb agradar en condicional i verbs com ara vore, mirar, guaitar… en infinitu. Expressa amb ironia el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat –suposable– d'actuacions i d'actituds.