divendres, 4 de novembre del 2011

garrut

[garút] garruda (f.) [garúða] garrell subst. i adj. Que té les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins, talment que, en caminar, el garró o turmell d'una cama es frega amb el de l'altra. Tort de les cames, que en caminar es topa dels garrons. 
ex: Eixe xic, ho fa aposta o és garrut de veritat?
cast. patizambo
ETIM.: derivat de garra.

Anar garrut

loc. adv. Caminar tot forçant les cames o els peus. 
ex: Li *apreten les sabates i per això va garrut.
vegeu: garrut