dissabte, 14 de maig del 2011

trompellot

[tɾompeʎɔ̞́tsubst. m. 1. Pedra troncocònica que serveix de mola en l'almàssera.
cast. volandera, galga
2. fig. Persona rude, estúpida; persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res.
Ex: Seràs trompellot! Torna-ho a fer!
cast. alcornoque, mastuerzo.
Referència a la pedra de moldre de l'almàssera.
ETIM.  de trompaonomatopeia del so de la trompa: tromp-, -ell (sufix de masculí), -ot (sufix augmentatiu).
vegeu De bona fusta és el trompellot
Les olives arriben a l´almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro) i el trompellot (pedra amb forma de cono).
PSM
trompellot (font:valldegallinera.net)

*uelo

[wéɫo] *uela (f) [wéɫasubst1. Avi, àvia. 
Ex: Mon *uelo va servir dos anys.
2. Amb sentit despectiu per 'vell', 'major'
Ex: Eixe *uelo m'ha dit que me n'anara!
3. castellanisme i vulgarisme, per abuelo.
ETIM. del llatí avus que va passar a avu (avi) més el diminutiu també llatí -olus (que trobem en paraules com hipaniolus, 'espanyol' -que de fet vol dir 'espanyolet'- o en el nostre topònim 'Rubiol' –la font del Rubiol–). En castellà va passar a 'abuelo'. I es va introduir al valencià com *auelo (encara es diu així en molt pobles valencians). 
En molts llocs en contacte amb el possessiu simple diuen *m'auelo (masculí) i *ma auela (en femení). En el nostre cas no va agradar molt dir aixó de *m'auelo. Si deiem 'mon pare' perquè no mon *uelo? Eixa és la història!
No hi ha estudis coneguts que valoren en quin segle es va introduir en valencià.

esmortir

v. Deixar o fer aparentar com mort. Deslluir.
Ex. El color del jersei m'esmortix.
[azmoɾɾ]
Jo ho utilitze quan algun color, estampat,... de la roba fa que el meu color de la pell agafe un to apagat, que provoque que no en sente bé.
Aportat per NLL

nona

subst. f. llenguatge infantil. Son.
Ex: Ui!, quina nona té el meu xic!
Acte de dormir
Ex: I ara, a fer nona. 
ETIM. Alguns estudis afirmen que nona és 'son' sense la ese i amb la ene repetida: 'non'. "Non, non, vine son". I com que 'son' és femení: "nona" –'nana' en castellà.
Alguns altres estudis diuen que ve del llatí nona, l'hora novena dels romans, és a dir, les tres de la vesprada, l'hora de fer la migdiada (o el ple de migdia), la 'siesta'. Encara que en castellà 'siesta' ve de l'hora sexta dels romans, les dotze, que també és l'hora de dormir després de dinar –això sí, tres hores abans!–.
[nɔ́na]

Estar delicat com la flor del gesmil

Locució per a expressar que una persona té o està amb les defenses baixes, amb facilitat per emmalaltir i agafar-ho tot.
Ex: Què blanqueta està! Està delicada com la flor del gesmil.
Aportat per JB

ser un corcó

Referència a una persona que no para de voler averiguar, i/o demanar, donar la llanda...
Ex: No em fie d'ell; és un corcó. Sempre va mirant´ho i tocant-ho tot.
Aportat per MCGM

pastilla

[pastíʎa] subst. f. Rent
Ex: Ves al forn i compra pastilla.
ETIM. del cast.
diàleg dels informants:
–Fins i tot hi ha un malnom que es diu així, perquè era l'encarregat de repartir el rent als forns.. Domingo de la pastilla.
–A Pego a la *llevadura li diuen sonoro perquè l'home que la repartia era el mateix que els caps de setmana posava el so a les pel·lícules del cinema. Les dones deien "Què ve el Sonoro" referint-se al repartidor. Així va pendre eixe nom.
 MLC, LMM

*granísol

subst. m. Granís: Grans menuts de gel, transparents o translúcids, procedents de la condensació del vapor d'aigua atmosfèric.
Ex: Ha caigut un *granisol tan gran que ha llançat a perdre mitja collita.
ETIM. del cast. granizo, amb la terminació modificada per analogia del sufix -ol.
cat. or. calamarsa.
cast. granizo.
[gɾanízoɫ]

Carabassa m'han donat…

Carabassa m'han donat,
jo l'he presa per meló,
més m'estime carabassa
que dormir a la presó
Aportat per JB
Per deu cèntims de sabó,
xim xo!.
Aportat per MASF

No deixes sendes velles per novelles

Més val sendes velles que novelles.
Dita que expressa el sentit conservador i la prudència de l'entorn rural.
AVS, XRO

poletà

subst. i adj. poletana (f) gentilici: napolità: pejoratiu: persona desvergonyida.
Ex: I vols que m'ho crega? Bona poletana estàs feta.
Es considerava que els napolitans, antics súbdits de la Corona d'Aragó, eren persones poc de fiar, embolicadores i desvergonyides.
adj. f. Figues poletanes: nom d'una classe de figues.


vernesca

[veɾnéska] adj. f. figa vernesca Figa blanca, mitjancera, tardana i no massa bona.
ETIM. del llatí vĕrnu primavera o del gàl·lic vĕrna, o millor d'una variant *vĕrnu produïda en gal·lo-romànic: 'solitari' més el sufix -esc ('propi de', 'que procedix de'), més la terminació femenina -a.
figues vernesques

Diumenge de Rams…

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.
Aportat per MCGM

Quedar-se com la nóvia del Pinet…

Quedar-se com la nóvia del Pinet, amb la cara *llavà i el monyo fet.
Aportat per MCGM

Ser un meula

Expressió per designat una persona de mala vida.
Ex: No vages *darre d'ell que és un meula.
El DCVB documenta la paraula meula a Mallorca i la definix com 'borratxera'. Prò el més segur és que vinga da maula: Qui usa d'artifici per a enganyar; qui fingeix estar malalt o esser curt d'enteniment, per no treballar o no fer alguna cosa que no li convé
cast. maula, zanguango, bellaco.
[mέ̞wla]
Aportat per MCGM

Cada pelet un beset…

Cada pelet un beset; 
a més peluda més volguda; 
on està el pèl està el cel.
Aportat per CMN

ratat

[ratát] ratada (f) [ratá] adj. Marcat amb molts clotets com a senyals de verola, com rosegat per les rates.
Ex: Què lleig està, té la cara tota *ratà.
cast. picado de viruela.
També és un malnom d'Oliva: la *Ratà.
XL

Traure la sarpa

Ser més resolutiu. Mostrar el geni o la força de caràcter.
Aportat per MCGM

Ser un grandot debades

Ser una persona gran físicament però amb poc trellat.
Ex: D'eixe grandot *debaes no trauràs mai res.
Aportat per VCP

debades

adv. De franc, gratuïtament.
Ex: I t'ha donat el 'xupaxups' *debaes?
Inútilment.
Ex: Quanta faena *debaes!
cast. de balde, gratis; en vano.
ETIM: de l'àrab bātil
[deβáes]

avellanenc

[aveʎanéŋksubst. m. i adj, avellanenca (f) Caragol blanc molt menut (Theba pisana). De forma o color semblant a l'avellana.
JC
Avellanenc

Fer mirada

Que mira tort.
Ex: Pobra criatura. *En lo bonico que és i fa *mirà.
És una forma delicada d'expressar un defecte de la vista que provoca sentiments encontrats, des de repulsió a hilaritat.
Aportat per XL

*bisco

[vísko] *bisca (f) guerxo, guenyo adjQue mira tort, estràbic.
Ex: Te'n recordes d'aquell actor *bisco de les pel·lícules mudes?
variant formal: *bisc
cast. bisojo, bizco.
ETIM.: del castellà bizco
vegeu fer mirada, mirar contra el govern
XL

*enerta

interj. imperativa per recomanar vigilància i atenció o per amenaçar: Alerta!
Ex: *Enerta que toques l'arròs. Espera a que tot estem en taula.
cast. ¡cuidado!
Etim.: de l'italià all'erta (erta, del llatí er[e]cta), ‘en lloc elevat’ per vigilar.
[enέɾta]
Aportat per JB i XL

De bona fusta és el trompellot

Referència a una persona bèstia, encantada, embovada. 
Ex: De bona fusta és el trompellot! No m'ha deixat ni un plat sencer! 
o de bona fusta ve el trompellot Dit per a indicar que els fills hereten els defectes dels pares.
vegeu trompellot 
JB

Caure com un pèl en la sopa

Es diu d'una persona que arriba a l'hora de menjar, així com d'algú que va a una casa al ple de migdia.
Ex: Este Vicent és com un pèl en la sopa; ve sempre a deshora.
Aportat per MCGM

Tonadeta infantil

Demà és *dumenge,
quina festa fan?
Agarre l'escopeta
i me'n vaig a caçar.
Pum!
Mate un pardal
vestit de general.
Passa Santa Anna
tocant la campana,
passa el Tirorí
tocant el violí!
o
passa un teuladí
tocant el violí!