dissabte, 17 de desembre del 2011

carburar

[kaɾbuɾáɾ] v. 1. tr. Impregnar de composts volàtils de carboni; efectuar una carburació; mesclar un carburant amb l'aire en proporció convenient perquè la mescla resultant siga inflamable. 
ex: Este motor no carbura bé. No sents quin *roido? 
cast. carburar
2. intr. fig. i col·loq. Funcionar, actuar així com cal.
ex: Tot carbura! Tot carbura! No et preocupes de res. 
3. intr. fig. i col·loq. amb adv. de natació: Actuar irreflexivament; tindre algun problema psíquic. 
ex: No li faces cas! No veus que no carbura?
4. intr. fig. i col·loq. Pensar, pegar-li moltes voltes a una cosa, a una situació, a un teme… 
ex: Ací el tens carburant sempre com portar avant el negoci. 
ETIM: de carbur: 'compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d'una electronegativitat semblant o menor'.
SA

pataqueta

[patakéta] subst. f. 1. Pa cuit en forma de mitja lluna, més menut que la pataca; pa menut. 
ex: Fan unes pataquetes més bones al forn del cantó! 
2. fig. Manteniment de vida.
ex: Està mal ara per ara això de guanyar-se la pataqueta.
pataqueta
ETIM.: de l'americà de les Antilles patata, per la semblança del panet amb la forma de la creïlla; el sufix diminutiu -eta marca la grandària en un cert sentit però de vegades només té un simple valor afectiu.
MCGM