diumenge, 19 de juny de 2011

bragó

[bɾaɣó] braó subst. m. 1. En l'home, part del braç compresa entre l'espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.
Ex: A moltes dones els agraden els hòmens amb bons bragons.
cast. morcillo, muñón.
2. Força muscular; força corporal, vigoria; valor, coratge.
Ex: Que porte ell el cabàs que té bon bragó.
cast. nervio.
ETIM.: del germ. brado, ‘tros de carn’. (DCVB)
del fràncic brado 'part carnosa del cos; pernil'; de l'aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l'home i d'alguns animals, passà a significar 'força física' i 'valor'. (GDLC)
Hipòtesi: El fonema velar aproximant epentètic [ɣ] modificà l'etimològic [ð] per analogia amb el significat de bragat 'valent'.
JM