dissabte, 8 de febrer del 2014

badívol

[baðívoɫbadívola (f) [baðívoɫa] adj. 1. Buit;  desocupat.
ex. Han deixat el pati badívol: demà començaran els obrers a fer els fonaments.
cast. baldío
2. Espaiós; que té molt de lloc buit
cast. despejado, espacioso
ex. Dalt la cambra han arrimat els *trastos i s'ha quedat tot badívol.
ETIM.: derivat de badiu, de l'àrab bāṭil ‘inútil’, més el sufix -ol, 'amb aspecte, aparença' (cf. mengívol)
diàleg de l'informant:
Ho he escoltat quan es tracta d'un espai sense cap cosa.
JM