diumenge, 30 d’octubre del 2011

Nit d'Ànimes

Nit de l'1 al 2 de novembre. Vespres del dia de la Commemoració de tots els fidels difunts (2 de novembre), on es fa memòria de totes les ànimes cristianes que no han arribat encara a la visió definitiva de Déu al Cel pels pecats comesos. És a dir de les ànimes del Purgatori. Se sol confondre amb la vespra de Tots Sants. 
A Oliva, hi queda l'ús de l'expressió i l'esment de l`antiga celebració. Algunes persones mantenen la tradició dels llums de les animetes.
Era tradicional encendre, en un vaixell ple d'oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins el migdía del dia de les Ànimes, el dia 2 de noviembre. El primer dia tota la família es reunía al voltant d'aquell altaret per resar el "Rosari" en sufragi dels difunts que hi havía hagut entre ells, recordant-los amb les seues oracions i pregàries. 
JB, MAFS

No volen!

[novɔ́len] No fa!, Blanca! loc. adv. de negació S'empra per a dir que no amb èmfasi.
diàleg dels informants:
Em feia gràcia que l'expressió "no volen"; jo l'escoltava quan algú ja volia deixar clar amb un to sever i definitiu que l'assumpte en qüestió era "que no", i qüestionar-lo era possible motiu d'ofensa. 
Per exemple:
- Demà acabarem de collir este bancal, que hi ha poca renda. 
- Mira el que hem fet hui; i demà, que en serem la meitat ¿tu trobes que açò estarà collit? No volen! 
VCP, JM

dissabte, 29 d’octubre del 2011

aliacrà (1)

aliacrà (font: Alberto Rot Albarca)
[aliakɾá] escorpí, alacrà subst. m.  Qualsevol aràcnid de l'ordre dels escorpins; aràcnid amb tràquees en forma de bosses i abdomen que es prolonga en una cua formada per sis segments i acabada en un agulló verinós en forma de ganxo que l'animal clava en el cos de les seues preses. 
cast. alacrán, escorpión
ETIM.: de alacrà de l'àrab vulgar. al-'aqráb (clàssic al-'áqrab) ‘escorpí’, amb analogia de aliacrà (2).

aliacrà (2)

Aliacrà (font: Drosi del Raval) 
[aliakɾá] icterícia subst. m. Augment de la bilirubina circulant, que provoca l'aparició d'un color groguenc a la pell i a les mucoses; absorció de la bilis. També rep este nom una malaltia més greu, la leptospirosi ictero-hemorràica, lligada al conreu de l'arròs. 
ex: Va tindre una aliacrà que *casi es mor.
cast. aliacán.
ETIM.: de l'àrab al-yaraqân, mat. sign.
nota:
A Oliva sol emprar-se com si fóra de gènere femení, segurament per haver assumit que la forma original antiga era *aliacrada.
JNG

Pluges de novembre…

Pluges de novembre, 
omplen els barrals 
i curen tots els mals.
Les plogudes de novembre garantixen l'abastiment d'aigua i són presagis de prosperitat.
RM

Si en octubre plou…

Si en octubre plou, 
el rovelló mou.
La pluja a l'octubre assegura la humitat suficient per a què cresquen i abunden els esclata-sangs.
JMN

Novembre nevat…


Novembre nevat,
bo per al blat.
El blat és un conreu de secà. Si neva a novembre, la reserva d'aigua de les nevades garantirà una collita abundant.
JMN

A Tots Sants…

A Tots Sants
guarda el *palmito 
i trau els guants.
La festa de Tots Sants (1 de novembre) marca la culminació del canvi d'oratge propi de la primavera d'hivern. I per tant marca els canvis adients a la indumentària. 
JMN

divendres, 28 d’octubre del 2011

Més negre que un tió

loc. adv. modal i comparativa Molt negre, com una soca mig carbonitzada dins d'una llar de foc.

Negre com un tió

loc. adv. Molt negre.
vegeu  tió i Més negre que un tió
diàleg dels informants:
–Ma mare empra molt l'expresió "negre com un tio". Fa no massa em vaig assabentar que el tio que diu ma mare en realitat és un tió, és a dir un tros de soca o branca grossa que es destina a ser cremat.
–A ma casa sempre s'ha dit... Negre com un tió....amb accent a la o.... que és com correspon… Per altra banda… molts pobles de Catalunya tenen la tradició nadalenca de pegar-li al tió en Nadal, no sé si hi ha pobles valencians que conserven aquesta tradició.
NMT, JB

tió

tions
[tió] o [tío] subst. m. Tros de soca o branca grossa, sobretot el que es destina a ser cremat o que està ja mig cremat.
cast. tizón, leño.
ETIM.: del llatí titiōne, (tītio, -ōnis) mat. sign.
A Oliva es conserva a les locucions Negre com un tió / Negre com un tioMés negre que un tió / Més negre que un tio.

*arrastró

[arastɾó] ròssec, rossec subst. m. Acte d'arrastrar, d'arrossegar.
ex: Va pegar un arrastró per en terra i es va fer la pell a banderes.
vegeu *arrastrar
APM

*arrastrar

[arastɾáɾ] castellanisme v. tr. 1. Arrossegar. 
ex: Sempre vas arrastrant els peus.
2. Tirar trumfo, en certs jocs de cartes, per obligar els altres jugadors a tirar-ne. 
ETIM.: pres del cast. arrastrar. És un castellanisme introduït modernament.

A arrastrons

[arastɾóns] de ròssec, a l'arrossegall loc. adj. i loc. adv. Arrosegant; a ròssec. 
ex: Sempre portaven a arrastrons la pobra xiqueta.
vegeu *arrastró
APM

Anar a arrastrons

loc. verbal Caminar abatut i cansat.
ex. Com es nota que no dorm bé. Va a arrastrons pel carrer.
vegeu a arrastrons
APM

Fer-se la pell a banderes

loc. verbal S'empra per tal d'indicar que algú té ferides severes fetes a la pell.
Es diu quan es fan arraps per alguna caiguda o algun accident.
APM

xano-xano

[ʧanoʧáno] xino-xano adv. de mode Es diu d’una acció feta lentament, a poc a poc (aplicat sobretot al caminar).
ex: Encara anava tots els dies, xano-xano, caminant a comprar a la plaça. 
cast. despacito
ETIM.: de l’italià dialectal ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano, 'pla; calmós', reduplicat. Vegeu les variants de la dita italiana: piano-piano / sano-sano / ciano-ciano, si va lontano o Quel que anda sano, anda lontano.
APM

dimecres, 26 d’octubre del 2011

pixaví

[piʃaví] pixavina (f.) [piʃavína] subst i adj. 1. Home presumit, sobretot en el vestir; aplicat a la persona molt presumida.
ex: Serà pixaví! Mira com li agrada lluir!
cast. pisaverde
2. Malnom que en els pobles de la rodalia de València i de Gandia es dóna als habitants d'aquestes ciutats.
Ex: Mira tu! Saoret s'ha casat *en una pixavina.
ETIM.: de pixar i vi.
Es considerava que el presumit se sentia tan important que en lloc de pixar aigua (pixum) com tot el món, pixava vi.
MCGM

*fulero

[fuléɾo] castellanisme fulera (f.) [fuléɾa]  subst. i adj. Persona presumida amb un cert grau de supèrbia.
ex: Mira quina fulera està feta. 
ETIM.: del castellà fulero des del germànic ful 'fals, fallit'. 
En castellà no té, no obstant això, el mateix sentit.
fulero -ra adj. i m. i f. 1. [ chapucero ] barroer -a, matusser -a. Tiene unas manos tan fuleras que todo lo rompen. ® Té unes mans tan barroeres que tot ho trenquen. 
2. [ persona falsa ] mentider -a, farsant. No puedes confiar en él porque es un fulero. ® No pots confiar en ell perquè és un mentider.
diàleg dels informants:
–Quan una xicona és molt presumida i ho demostra (sempre amb sentit positiu i connotacions positives).
–Jo gaste moltíssim la paraula fulero o fuleret aplicat als homes, però no amb tan bon significat. Més bé vol dir presumit amb mala sombra, prepotent, arrogant.
–Sense voler ofendre, fulero és com pixaví.
 NLL, ACP, MGM

dilluns, 24 d’octubre del 2011

embafós

[ambafós] embafosa (f.)  [ambafóza] embafador.  adj. Que embafa.
ex: Quin xiquet més embafós: no me'l lleve e damunt!
cast. empalagoso.
vegeu baf, embafar

embafar

[ambafáɾ} v. tr. i pron1. Llevar l'apetit (d'algú), carregar l'estómac (un aliment, un menjar o una beguda) per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que es menja o beu.
ex: Era només provar la mel i s'embafava.
cast. empalagar
2figEnutjar, molestar o cansar, una cosa, per l'excés d'artifici o una persona per l'excés o la insistència.
ex: Només de sentir les lletres de les cançons ja m'embafava.
cast. empalagar, fastidiar. 
3. Llevar (a alguna cosa) la brillantor, la nitidesa. 
ex: L'aire calent em va embafar els vidres de les ulleres..
ETIM.: de baf
nota:
Hi ha documentada una accepció antiga a la novel·la medieval  Curial e Güelfa: Privar de les forces per excés de treball, de calor, etc.
vegeu baf
diàleg dels informants:
–Sempre he sentit dir i he usat el verb "embafar" per dir que els cristalls s'han entelat per causa del baf. Acabe de vore que el diccionari recull l'accepció que fa referència a "una menja massa dolça o greixosa, esmussar l'apetit (a algú), fer-se-li de difícil empassar..." que també usem, però no contempla la significació referida a l'efecte del baf. Potser coneixeu si en alguna accepció dialectal està reconegut? i, si no, ja en tenim una nova per a la parla d'Oliva, perquè jo diria que ho he sentit dir de manera natural. 
–Jo també l'he sentida tota la vida. Magnífica!! 
–I jo, i és més l'utilitze quan se m'embafen les ulleres. i el contrari seria desempalagar. 
–És que empalagar seria embafar en castellà, però en castellà no diuen que se empalagan los cristales o se desenpalagan.
–Si ens traduïren a nosaltres sembla ser que sí que ho diríem!
–És que som així, tot fer-ho ben gros! els vidres *ambafats.
–*Ambafats de què?
–De baf! 
MCGM, RM, APM, NLL

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Els diners per on passen banyen

Dita que expressa el dubte pel que fa a la integritat dels que tracten amb diners. Se'ls aplica, als diners, la qualitat de l'aigua que perd integritat al llarg d'un recorregut. Es fa difícil que la totalitat arribe a terme.
MCGM

Tindre bufa (amb algú)

loc. verbal Tindre una relació excessiva amb algú; sobrevalorar algú. 
vegeu bufa
Quan tens bufa amb alguna persona la tens molt mirada i molt valorada, d'una manera exagerada.
Molt emprada també com a "tindre botifarra".
XL, APM

Córrer més terres que té el rei

loc. verbal Es diu per a referir-se a una persona que ha viatjat molt. 
ex: Encara que semble poqueta cosa, ací on el veus, ha corregut més terres que té el rei.
APM

La faena gira esquena

Es diu als malfaeners amb ironia.
Ex: Ai mèu! Quina poca gana! Au, que la faena gira esquena!
XL

Tindre molta terra en l'Havana

loc. verbal Es diu d'una persona que és poc realista i amb molta fantasia per veure i contar el món que l'envolta; amb intenció de crítica, de les persones que gallegen (o bufen en caldo gelat), que són unes fantasioses. 
ex: Eixa persona té molta terra en l'Havana!
Sí, i a més ningú de per ací anirà a comprovar-ho! 
APM, MCGM

xet

[ʧét] xeta (f.) [ʧéta] subst. Nom per a cridar un gos.
ex: Quan volíem cridar un gos li déiem: Xet, xet...!
ETIM.: a partir del diminutiu de xixo, xixet, amb amb afèresi de la primera síl·laba.
vegeu xixo
SA

xitxo

[ʧíʧo] subst. m.. 1. Gos en llenguatge familiar (sobretot en llenguatge infantil). 
ex: No toques el xixet, preciosa!
2. Veu per espantar un gos.
ex: Xixo! Mire-te'l *en el nas dins de la paella!
cast. chucho
ETIM.: segurament d'origen onomatopeic per imitació de la interjecció ʧiʧ amb què s'incita el gos perquè envestisca. També s'escriu xixo.

mix

[míʃ]  mixa (f.) [míʃa] subst1col·loc Gat domèstic (sobretot en llenguatge infantil).
ex: Mira quin mixet més bonico!
cast. miz, minino
2. Veu amb què es crida el gat (usat generalment repetint-lo). 
ex: Mixa! Mixa! Esta gata no torna esta nit!
cast. miz, micho
ETIM.: d'origen expressiu. O potser de l'àrab maxx ‘gat’.
XL

xufleta

[ʧufɫéta] subst. f. 1Burla o dita burlesca, falòrnia, cosa de per riure
ex: No hi ha qui el suporte, sempre llançant xufletes.
cast. chufeta, cuchufleta.
2. Trosset de paper doblegat que es llança amb un tirador o amb una goma. També es deia xuflito.
ex: Li va pegar *en una xufleta al bascoll!
ETIM.: der. de l'ant. xuflar 'bromejar, trufar-se d'algú', del llatí arcaic i vg. sīfĭlare, *sūfĭlare, llatí cl. sībĭlare 'xiular' més el sufix diminutiu -eta; o de l'àrab kukúffa (que es troba en R. Martí amb el significat de «fabula»), amb equivalents aràbics que signifiquen ‘rondalla’, ‘xerrameca’, ‘cosa de no res’, i amb un equivalent 'mossaràbic' que Simonet deriva amb probabilitat de trufa ‘burla'.
XL

dissabte, 22 d’octubre del 2011

matxutxar-se

[maʧúʧáɾse]  v. pron. Es diu del procés pel qual passen les taronges deixades a llocs ben ventilats per tal de reblanir-les i fer-les prendre més suc. 
ex: Sobretot les valències, que segons passaven els dies, anaven matxutxant-se.
vegeu matxutxo
JM

Ser gat de pallissa

loc. verbal Es diu d'una persona a qui no li agrada massa relacionar-se amb gent.
ex: No el trauràs de casa fàcilment; és tot un gat de pallissa.
Els gats que naixien i es criaven a les pallisses solien ser menys sociables més independents que no els que es criaven a casa.
MCGM

divendres, 21 d’octubre del 2011

Els sabuts cauen de tòs

Dita que s'empra per tal de consolar els infants quan cauen de cul.
APM

Tombar de tòs


loc. verbal 1. Fer caure algú d'esquena fins fer-lo tocar terra..
ex: Pobra criatura!. El va estibar i el va tombar de tòs. 
2. fig. Fer recular, provocar un efecte de retrocés d'algú per un olor difícilment soportable.
ex: *Fea una olor de ceba que tombava de tòs. 
vegeu tòs
AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

Anar-se'n de tòs


loc. verbal  Perdre l'equilibri i caure d'esquena involuntàriament.
ex: No *t'assentes a la baraneta que te'n pots anar de tòs.
vegeu tòs
AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

Caure de tòs

loc. verbal Caure d'esquena (pegant, de vegades, amb la part posterior del cap).
ex: Va caure de tòs i *casi es denuca.

vegeu tòs
AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

tòs

[tɔ̞́s] subst. m1. Occípit; la part posterior del cap i superior del clatell; bascoll.
ex: Li va pegar una *bascollada en tot el tos que el va deixar sense saber què fer.
cast. colodrillo, nuca
2. La part més alta del cap, situada entre les dues banyes d'un animal boví, oví o cabrú (caprí).
ex: A què no li toques el tos a la cabra.
cast. testuz.
ETIM.: d'origen incert; segons Corominas probablement masculinització d'un preromà hispànic *taucia 'rabassa' que es troba amb el mateix significat en el castellà dialectal toza.
A Oliva té el sentit general de esquena, espatla.
nota:
L'AVL n'aconsella l'accentuació diacrítica per tal de distingir tòs de tos 'expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l'aire dels pulmons'.
vegeu …de tòs
AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

*astoró

[astoɾó] subst. m. Acció d'estorar, d'espantar o de fer fugir algú amb fets o paraules amenaçadores, dures o desagradables.
ex: Collons quin astoró li has pegat!
vegeu astorar
JB

astorar

[astoɾáɾ] estorar 1. v. trEspantar, causar o produir un gros espant (a algú), aterrir-lo; commoure intensament de por o d'admiració.
ex: La notícia els va astorar a tots. 
cast. azorar, espantar 
2. intr. pron. Rebre un gros espant: sentir espant.
ex: Es varen astorar quan varen sentir aquell esclat.
3. v. pron. Posar-se en guàrdia davant d'una amenaça franca o encoberta, un perill, etc. 
ETIM.: derivat de astor –l'ocell rapinyaire– (com esparverar derivat de esparver). 
reflexió de l'informant:
Estorar una persona.... parlar-li malament o fer-la sentir mal o incòmoda per tal que abandone un lloc que compartim; posar-se més o menys desagradable amb finalitat manifesta de què una persona o persones determinada/es abandone el lloc o situació on estem... 
Exemples: 
–Collons, quin astoró li has pegat! 
–El vas astorar de mala manera. 
I el significat de estorar vindria d'espolsar les estores.... per llevar la pols...en aquest cas ens volem desempallagar d'una persona....enlloc de llevar la pols de l'estora.... llevem la persona... (que ens molesta tant o més que la mateixa pols)... Si és que la llengua té coses realment boniques i curioses. 
JB

dijous, 20 d’octubre del 2011

brivada

[bɾivá] subst. f. Moviment fort i sobtat cap avant; reacció agressiva sobtada i inesperada; mala reacció.
ex: Eixa xica té una brivada que *mos tomba de tòs.
cast. embestida.
ETIM.: derivat de briu 'energia, força de coratge', del gàl·l. *brīgos, mat. sign
MCGM

Anar *esgunsant-se

loc. verbal engrunsar-s'hi Entretindre's excessivament a fer una faena, fer-la amb negligència, no avançar la faena, anar torbant-se.
ex: Que no vaja *esgunsant-se tant que a la primera la despatxaran.
vegeu *esgunsar
MCGM

solsit

[soɫsít] sargit substm. Adob que es fa en una roba solsint-la. 
ex: A ma tia li eixien molt bé els solsits.
cast. zurcido, zurcidura 
ETIM.: postverbal del part. pass. de solsir 3
vegeu solsir 3
En èpoques d'estretor econòmica solsíem tota la roba quan s'esgarrava, però el solsit havia de quedar ben disimulat; si es veia en calces o calcetins es deia "tomaca".
MCGM

solsida

[soɫsíðaensulsiada, esllavissada, enderroc subst. f. Caiguda o esfondrament d'una part d'un mur, d'un marge, de terres, de roques, de parets, d'un edifici;  etc. 
ex: De camí a la Font vaig trobar una solsida que tallava la carretera.
cast. desmoronamiento, desprendimiento
ETIM.: postverbal derivat de solsir 1
vegeu solsir (1)
MAFS
solsida (font: comarquesnord.cat)

solsir (1)

[soɫsíɾ] ensulsiar-se, esllavissar-se, enderrocar-se. v. intr. o pron. Desfer-se i caure una massa de terra, de pedres, un mur, un edifici, etc. 
ex: Mira si havia plogut que el marge es va solsir com si fóra sucre.
cast. derrumbarse, desmoronarse, resbalar  
ETIM.: probablement del llatí succīdĕre, mat. sign.

solsir (3)

[soɫsíɾ]  sargir v. tr. Refer amb l'agulla el teixit d'una roba foradada o esclarida, imitant el teixit original.
ex: Li vaig solsir el colze de la camisa… i apanyat!
cast. zurcir.  
ETIM.: de l'ant. i dial. sarcirsarzir des del llatí sarcīre 'apedaçar', modificat per analogia del solsir 1 i 2.
vegeu solsit

dimecres, 19 d’octubre del 2011

solsir (2)

[soɫsíɾ] v. tr. 1. Consumir, gastar, fer malbé. Especialment: 
a) pron. Corcar-se la fusta.
ex: La barca de mon *uelo es va solsir a la platja. 
b) fig. Consumir la carn, extenuar, demacrar.
ex: La malaltia anava solsint-lo a poc a poquet.
c) fig. Consumir moralment, migrar per un sofriment. 
ex: El fill l'havia feta anar solsint-se de patiment.
2Cremar un menjar per excés de foc o per escassesa de líquid.
ex: Ara què sopem? Les *albargines estan solsides!
cast. asurar, rehogar, achicharrar
ETIM.: incerta, però si s'accepta el llatí *solsum com a origen del nom de condiment sols sembla probable que solsir siga derivat de sols. d'una forma de llatí vulg. *sŏlsum, substitutiu del clàssic solūtum com a part. pass. de sŏlvĕre, ‘dissoldre’.
diàleg dels informants:
Una persona també pot estar solsida.... és diu d'una persona que ha perdut pes, està demacrada, flaca, o ha perdut molt de pes.
–Solsida la tomaca quan està molt fregida.
JB, MCGM 

No agarrar cappatró

loc. verbal No hi haver pautes i no saber a què atendre's. 
ex: Ací no pots agarrar cappatró. 
vegeu cappatró
MCGM

cappatró

[kapató] subs. m. ant. Libre registre. 
Conservat a l'expressió No agarrar cappatró
ex: Llibre de Cappatró de la Peita o Llibre de Béns: Cappatró de la Peyta dels arrossars a Cullera i a Sueca, Cappatró de les Peytes de la Vila de Albalat de la Ribera. ... 
ETIM.: construït amb els subst. llatins  caput, 'inici, primer, cap' i patrōnus 'protector, defensor, patró, model definidor'.
nota: peita: Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial. 
vegeu No agarrar cappatró
MCGM

El cuc de la figa…

El cuc de la figa
allarga la vida 
diàleg dels informants: 
–El cuc de la figa allarga cent anys la vida, era el que deia ma mare.
–Jo sempre ho he sentit referint-se a la persona que obre les figues abans de menjar-se-les per comprovar que no estan "avivades" de cucs. O siga....és una manera de dir-te... "MENJA-TE-LA SENSE MIRAR TANT... que això és carn sens os.
Jo també interprete que forma part de la figa i no passa res si te'l menges.
XL, MCGM, JB

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Me n'entre a un hort…

Me n'entre a un hort, 
a genollons, 
a collir codonys. 
Codonys collits 
amb la punta dels dits.
Travallengua tradicional d'Oliva.
MASF

*esgunsadora

[azɣunsaðóɾa] engrunsadora, engronsadora, gronxador subst. f. Seient que penja de dos cordes o cadenes fortament fixades a una biga, travesser, etc., que s'usa per a engrunsar-s'hi.
ex: Mira quina *esgunsadora més bonica *mos ha fet el pare!
cast. columpio.
ETIM.: postverbal de *esgunsar
vegeu *esgunsar
*esgunsadora

*esgunsar

[azɣunsáɾ] engrunsar, engronsar, gronsar, gronxar … bressolar v1tr. i pron. Comunicar un moviment de vaivé (a un cos suspés). 
ex: Encara que *l'esgunsara, el xiquet no s'adormia.
2. tr.pron. Comunicar (a un cos), respecte a un punt d'ell mateix, un moviment de vaivé. 
ex: *Esgunsava el balancí mentre cantava una cançoneta.
3. tr. i pron.  p. ext. El menut *esgunsava el major. Veges tu!
cast.: mecer, hamaquear, acunar. mecer, columpiar, balancear
ETIM.: probablement d'una base indoeuropea krontio, que hauria donat *cronticare d'on gronxar en els parlars del nord, i *crontiare (segons  Coromines), d'on gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud; relacionable amb l'occità crossar ‘bressar’. 
En el nostre cas hi ha una confusió molt comuna es-/en- i una caiguda de la ròtica bategant [ɾ] per simplificació del grup consonàntic.
XL, JC, JB

gronsa

gronsa
[gɾónsa] subst. f. Tremuja del molí d'oliva o de gra. Dipòsit de fusta o caixa en forma de tronc de piràmide o de con invertits que funciona com un embut on s’aboquen per l'obertura superior les olives o el gra, deixant-los caure per la inferior. D’ací passa a les moles.
cast. tolva
ETIM.: sembla derivat postverbal de gronsar = gronxar, pel moviment de vaivé de la tremuja del molí.
vegeu trompellot
A L'almàssera, crec recordar que haviem dit els esportins, ens faltaria la gronsa i el trompellot i fem tot el procés. Les olives arriben a l'almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro?) i el trompellot (pedra amb forma de cono).
PSM

ai me!

loc. interjectiva vaja! caram!
ex: Ai me! Estàs poc bo! No digues això, home!
ETIM.: composta de la conj. exclamativa ai que expressa llàstima, dolor o temor i de me, forma de l'acusatiu-datiu del pronom personal de 1a pers. que vindria a ser literalment 'ai de mi' en paral·lel o procedent de la interjecció italiana aimè (it. mod.) o ahimè (it. antic).  La forma de construcció és molt semblant a la nostra forma antiga ai las! (ai + las ant. 'Infeliç, desgraciat', –com en francés hélas– 'per desgràcia, dissortadament'.
L'altra hipòtesi ens remet a la contracció de l'imperatiu de mirar: mira > me amb el mateix sentit: ai mira > ai me.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

A genollons

[aʤinoʎóns] o De genollons [deʤinoʎóns] loc, adv. 1. Amb els genolls doblegats sobre una superfície i suportant el pes del cos. 
ex: Ell sense fer res i ella a genollons fregant pissos. 
2. En postura de súplica o de submissió.
ex: T'ho demane a genollons... Fes-me eixe favor... 
cast.: de rodillas, de hinojos. 
ETIM.: derivat de genoll amb el sufix -ons (cf. formacions anàlogues com a o de reculons, etc.).
LLN, XL

Pegar-se-li com una llepassa

loc. verbal *Apegar-li-se com una llepassa (a algú).
Per hipèrbole: Mantindre una relació personal unilateral a la qual una de les dues persones li imposa a l'altra la presència i la influència tot llevant-li la llibertat;  no deixar de cap manera, no poder perdre de vista.
RM, AST

llepassa

llepassa (xanthium strumarium)
[ʎepása] llapassa subst. f. 1. Plantes de famílies diverses de fruits espinosos com ara les de la família de les compostes, pertanyent a diferents espècies del gènere Lappa, i principalment la Arctium Lappa minor i la Lappa maior; o la Xanthium de la família Asteraceae: (Xanthium italicum, Xanthium strumarium). 
ex: La llepassa és una brossa de la qual la llavor s'agarra als vestits dels passants.
cast. lampazo, bardana. 
2. Persona massa insistent o inoportuna.
ex: Si no trobe més amics és per culpa seua. És una llepassa!
ETIM.: del llatí lappacĕa, des de lappacĕus 'relatiu a la llapassa' derivat de lappa, mat. sign. amb interferència de llepar.
LLN, RM, AST, SA, MAFS

Encantar-se com…

…els cucs de la seda. 
…com les serps.
La comparació es fa amb animals de metabolisme lent, que es mouen de forma imperceptible o que resten immòbils durant molt de temps.
vegeu encantar
MCGM, XL

trenc

[tɾénk] subst. m. Solució de continuïtat; marca d'un plec. 
ex: Ja no s'estila planxar els trencs dels pantalons.
cast.: raya, pliege
ETIM.: de trencar 
El trenc del pantaló, la ratlla planxada. També diem trenc a la marca que deixen els llençols, els cobertors.. per on han estat doblats.
MCGM

diumenge, 16 d’octubre del 2011

llambrígol

[ʎambɾíɣoɫ] llambric, llombric subst. m. Cuc de terra, especialment de la família de les lumbricidae
cast. lombriz.
ETIM.: del llatí *lumbricŭlu, dim. de lumbrīcu, mat. sign.
XL
llambrígols

La gallina de dalt…

La gallina de dalt caga la de baix. 
Dita que vol expressar la relació fatalment injusta entre qui té poder, diners, prestigi… i qui no en té. 
MCGM

*sinyós

[siɲós] vulgarisme sinó conj. adversativa que, davant d'un membre d'una proposició, designa que allò que hom nega tocant a un membre precedent, ho afirma del membre precedit de sinó.
ex: O fas això o, *sinyós, no tornes. 
ETIM.: aglutinació de si no. No sembla haver-hi cap explicació a la palatalització de la [ n] com no fóra per una analogia atàvica amb senyor / *sinyor. Menys encara pel que fa a la terminació -s.

gavinot

[gavinɔ̞́t] gavina, gavià subst. m  Au palmípeda de l'ordre dels caradriformes de la família dels làrids (Larus ridibundus, Larus marinusLarus marinus fuscus…).
cast.: gaviota
ETIM.: forma valenciana de gavina, encreuament de gavina amb el cast. gaviota, der.  augmentatiu del llatí gavia. (GDLC)
hipòtesi:
del llatí gavia amb doble diminutiu: -ina (f.) i amb -ot (augmentatiu en cast. però diminutiu en llengua medieval. Vegeu el cas de doble diminutiu de xicotet.
gavinot (font: Els alumnes de diver2 en la marjal Pego-Oliva)

oronella

[oɾonéʎa] oroneta oreneta orenella subst. f. Ocell de la família de les hirundínides, espècie Hirundo rustica, de color negre vellutat amb els pits i ventre grisencs blanquinosos; ve de l'Àfrica en la primavera i fa els nius de fang sota les cornises i finestres, i en acabar-se l'estiuada emigra a grans grups cap a terres africanes.
cast. golondrina
ETIM.: d'un llatí vulgar *hirundĕlla, der. de hĭrŭndo, -ĭnis, mat. sign. que hauria donat un *eronella, orenella per metàtesi i oronella per assimilació.
JB
oronella (font: rafelmas)