dilluns, 17 d’octubre de 2011

trenc

[tɾénk] subst. m. Solució de continuïtat; marca d'un plec. 
ex: Ja no s'estila planxar els trencs dels pantalons.
cast.: raya, pliege
ETIM.: de trencar 
El trenc del pantaló, la ratlla planxada. També diem trenc a la marca que deixen els llençols, els cobertors.. per on han estat doblats.
MCGM