dimarts, 31 de gener del 2012

*jagant

[ʤaɣánt] subst. *jaganta (f.) [ʤaɣánta] gegant 1. Ésser fabulós, d'estatura i força enormes. Especialment els de la mitologia grega.
ex: Diga'm, pare: era un ogre o un *jagant?
cast. gigante
2. Persona desmesuradament alta.
ex: És un *jagant i no li fa el bàsquet? Quina contradicció!
cast. gigante
3. Cadascuna de les figures d'home o de dona, de gran estatura – ninots de fusta, cartó i vestits de tela, de grans proporcions–, que són portades en certes processons i festes populars.
ex: I els *jagants, que vagen davant del tot de la *provessó!
4. fig. Persona o obra extraordinària, colossal
ex: És un *jagant! Un geni de la matemàtica! 
cast. gigante
5. gegantí adjgeneralment d'una sola desinència m. i f. Extremadament gran.
ex: La porta del Palau era *jagant.
cast. gigante, gigantesco
ETIM.: del llatí vulgar *gigante, mat. sign. des del llatí clàssic gigas, -ntis, i este, del gr. γίγας, -αντος (gígas, gígantos), mat. sign.
hipòtesi:
Sembla que tot i estar documentat des de el s. XIV, en paral·lel amb gigant, la [a] àtona dóna pistes sobre una confusió entre [a] i [e] per haver passat per una [ə]: [ʤiɣánt] > [ʤeɣánt]  > [ʤəɣánt] > [ʤaɣánt].
*jagants a la porta de Santa Maria (font: Oliva, història fotogràfica)

soneguera

[soneɣéɾa] sonera subst. f. Son, ensopiment, somnolència; gana forta de dormir.
Ex: Tinc una soneguera que no puc *en mi.
cast. soñera, sueño
ETIM: de l'arrel llatina  sŏmn- (de sŏmnu 'son') més el sufix -ĭcaria. Segons Moll (Gramàtica històrica catalana (1952), el sufix -eguer/-aguer és una forma reforçada de -er que expressa 'intensitat' en el nostre cas. L'adopció del gènere femení per a l'accepció de son (i de sonera/soneguera) ‘ganes de dormir’ (i secundàriament per a la de ‘acte de dormir’) s'ha d'explicar per l'analogia dels femenins fam i set, que expressen conceptes sovint lligats amb el de gana de dormir.
MCGM

dilluns, 9 de gener del 2012

catiu

[katíw] captiu subst. m. Caigut sota el poder d'un altre que el priva de la llibertat.
ex: Té un trosset al Catiu.
cast. cautivo
ETIM.: del llatí captīvu, -īva, mat. sign. La forma vulgar i ensems la més freqüent en l'antiga literatura és catiu, que representa l'evolució popular del mot llatí. En la llengua literària moderna és dóna preferència a la forma captiu, que és un llatinisme erudit.
topònim: partida i camí d'Oliva.
CMN

dilluns, 2 de gener del 2012

Tu trobes?

‎Tu trobes?
Tu què trobes?
Tu trobes que...?
Estructures i iniciadors fraseològics per demanar l'opinió, el punt de vista… o per a contrastar-los amb l'interlocutor marcat sempre amb el pronom personal díctic. Segons el context són o inicien interrogacions reals o retòriques.
Expressions que en castellà es podrien traduir per "Tu crees?", "A ti qué te parece? o Tú qué crees?, Tu crees que…? 
Per exemple:
(a)–Això que has fet no està gens bé!
Tu trobes?
(b)–Vicent i Rosa s'han barallat. Tu què trobes? Els anys que *fea que festejaven. Ja veus, ja veus...
(c)–Tu trobes que això que has fet al teu germà està bé, home?
Les estructures (a) i (c) es troben també al francés i hi tenen un ús equivalent (Tu trouves?; Tu trouves que…? /Est-ce que tu trouves que…?
El verb trobar lliga l'opinió o el punt de vista a la reflexió especulativa. Contrasta amb altres formes sinònimes que ho fan a la creença o a la subjectivitat (creure, semblar).
JM

diumenge, 1 de gener del 2012

llanterner

[ʎanteɾnéɾ] mod. llanternera (f.) [ʎanteɾnéɾa] fontaner, lampista subst. Persona que instal·la o adoba les conduccions d'aigua: persona que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l'aigua. 
ex: Crida al llanterner, que se n'ìx l'auia!
cast. fontanero, lampista.
ETIM.: del llatí laternarius, el que fa o porta llanternes. La referència indirecta a la làmpada de gas (llanterna) o bufador que empra per tal de soldar els tub i les canonades. 

*llumero

[ʎuméɾo] electricista subst. m. Persona que fa o repara instruments, maquinària, etc., elèctrics, o bé que fa o repara instal·lacions elèctriques.
ex: Només vinga el *llumero començarem l'obra.
ETIM.: de llum amb la forma vulgar valenciana del prefix -er > *-ero que expressa professió,  procedència…

*xurritada

[tʃurità] xorritada, xorroll, rajada subst. f. Raig sobtat o impetuós d'un líquid.
ex: Posa-li una *xurritada d'ali al bollit i voràs què bo!
cast. chorretada.
ETIM.: del cast. chorrear, der. de chorro –origen onomatopeic–.
MVMO