diumenge, 1 de gener de 2012

llanterner

[ʎanteɾnéɾ] mod. llanternera (f.) [ʎanteɾnéɾa] fontaner, lampista subst. Persona que instal·la o adoba les conduccions d'aigua: persona que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l'aigua. 
ex: Crida al llanterner, que se n'ìx l'auia!
cast. fontanero, lampista.
ETIM.: del llatí laternarius, el que fa o porta llanternes. La referència indirecta a la làmpada de gas (llanterna) o bufador que empra per tal de soldar els tub i les canonades.