dissabte, 4 de juny de 2011

*desllopissar-se

[desʎopisáɾse] v. pron. Llevar-se algú de damunt, referit a desfer-se d'una persona inoportuna o d'una situació no volguda.
Ex: No me'l vaig poder desllopissar en tot el dia.
Sinònims: desllepissar-se, desenllepissar-se; desempallegar-se; escapolir-se.
ETIM.: construït probablement sobre llop. L'origen de la terminació -issar és dubtós.
vegeu desllopissar-se algú de damunt
Desllopissar-se algú de damunt. (Llevar-se'l de damunt quan és molt insistent o molt 'apegalós').
CMN
El DCVB recull desllepissar o desllapissar en un sentit semblant al que heu exposat. També hi trobem enllepissar que té un significat relativament oposat a desllopissar. Coromines estudia "llepar", dedicant-li 5-6 pàgines de lletra petita, recollint 60 o 70 derivats, entre ells els mots que estudiem. Mai amb o. Ell diu que té un origen incert, probablement preromà indoeuropeu.
JNG