dissabte, 4 de juny de 2011

*búcaro

[búkaɾo] castellanisme subst. m. búcar Recipient de terrissa o de vidre que serveix per a posar flors. Per extensió de la de definició original 'terra argilosa i negra de què són fets molts vasos etruscs' a 'objecte de búcar'.
Ex: Em va trencar el *búcaro més bonico que tenia. 
ETIM.: del cast. búcaro, d'origen mossàrab, del llat. pōcŭlum 'copa'.