dimecres, 6 de juliol del 2011

caguerri

[kaɣέri] subst. m. covard
Ex.: Està fet un caguerri, no fa front a res, viu acovardit.
ETIM.: construït sobre cagar, del llat. cacare més el sufix -erri  que expressa ‘persona que fa molt una cosa’.
MCGM

bonicària

[bonikáɾia] subst. f. Qualitat de bonic; cosa bonica.
Ex.: Vaja quina bonicària, tens un gust de margalló porro.
cast. hermosura.
ETIM.: construït sobre *bonico més el sufix -aria que expressa 'conjunt de' o 'qualitat'.
MCGM

Fer-se la puta simple

loc. verbal  Fer-se la moixa per aconseguir els seus objectius sense escarotar. 
-simple = ximple-
Masclista, perquè per a homes no l'he oïda.
MCGM

frau (1)

[fɾáw] subst. m. Acció d'enganyar algú per procurar-se un avantatge o beneficiar-se en detriment d'ell.
Ex.: Molts moliners d'abans vivien del frau de la farina.
cast. fraude.
ETIM.: pres del llat vulg. *fraude de fraus, fraudis, ‘mala fe; engany’.
MCGM

Fer la senda del conill

lloc. verbal Netejar a casa allò que més es veu i no fer ni racons ni detalls; eixir del pas.
MCGM

Durar més que…

fraseologia Durar més que un cul de cànter en (per) un bancal.
Durar més que el cul de un morter.
Expressa la longevitat d'una persona per analogia amb la part de les peces de ceràmica que tenen més massa i que més tarden a desintegrar-se.
diàleg dels informants:
– Es diu d'una persona que tot i estar malalta té la força física i psicològica per poder resistir.
– Es diu quan una persona está malalta i es queixa de no tindre salut.
TPC, ASM

*iglésia

[iɣlézia] subst. f. església 1. La congregació dels fidels que professen la religió de Jesucrist.
Ex.: El Nostre Senyor vol la seua *iglésia.
2. Govern eclesiàstic; conjunt de les persones i institucions que formen la jerarquia catòlica.
Ex.: Està encabotat en què la *iglesia té la culpa dels mals del món.
3. Edifici destinat a les cerimònies del culte.
Ex.: Veu vosté aquella *iglésia al final del carrer?
4. Un ús local del terme és el de designar l'església major, la primera parròquia, dedicada a l'Assumpció de Nostra Senyora, edificada sobre la mesquita sota esta advocació per voluntat del rei Jaume I en quasi tots els casos semblants durant la conquesta del Regne de València. La imatge de l'assumpció la Mare de Déu de l'altar major encara ho confirma. Tot i això la parròquia es coneix com Santa Maria o Santa Maria la Major per haver estat adscrita a la basílica romana de Santa Maria Maggiore de Roma.
Fins fa poc els olivans i les olivans distingien entre anar a la *iglésia, anar a Sant Roc o anar a Sant Francesc, les altres dues parròquies.
La pronunciació [azɣlézia] encara era freqüent a primeries del segle XX a la parla d'Oliva: 'la sglésia'. Va desaparéixer d'una banda per ser considerada un vulgarisme davant de l'ús comú del terme en castellà. No obstant això en queden testimonis escrits de fins el segle XVIII als arxius parroquials del poble a textos on alterna amb *iglésia.
ETIM.: del gr.-llatí ecclesia, mat. sign. En grec antic ἐκκλησία 'assemblea d'homes lliures amb dret de vot'.
*iglésia (font: Espiadomonis)

*desbutzar

[dezbuʣáɾ] v. tr. esbutzar, esbotzar 1. Treure la butza, desbudellar.
Ex.: Va vore un gat tot desbutzat.
cast. despachurrar, destripar.
2. Rompre violentament per la pressió de fora o de dins.
Ex.: Va desbutzar el sofà.
cast. escorchar, reventar.
3intr. o refl. Rebentar-se, esclatar.
Ex.: El coixí es va desbutzar de tat estirar-lo.
cast. estallar, reventar.
ETIM.: de butza més el prefex es– / des– amb sentit de desfer.
diàleg dels informants:
– "esbutzar-se", eixir-li-se'n la "butza" (la panxa o el farcit)
– Jo sempre he sentit desbutzar, desbutzar-se
MCGM, JL

butza

[búʣa] subst. f. botza Ventresca, conjunt de vísceres abdominals; farcit.
Ex.: Se n'ha eixit la butza.
ETIM.: ve del llatí *bursa procedent del grec byrsa (βύρσα) ‘bossa’.
MCGM, FMB