divendres, 2 de setembre del 2011

volta (3)

[bɔ̞́ɫta] subst. f. revolta Tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi de direcció.
ex: Has vist com ha pres la volta? Quina imprudència!
cast. curva
topònim la volta del Segonero

volta (1)

[bɔ̞́ɫta] subst. f. Acció i efecte de girar o de moure's en línia corba al voltant d'un punt o eix; cada trajectòria closa d'un cos que es mou entorn d'un altre cos, d'un centre o d'un eix; acció de recórrer el volt d'un lloc fins a tornar al punt de partença; cada girada completa d'un cos sobre ell mateix; espai recorregut per un mòbil que recorre una línia tancada; porció d'un cos que s'estén en línia corba des d'un punt fins a tornar a trobar-se en el punt mateix; moviment de rotació d'una persona o animal, pel qual canvia de posició fins a quedar en la mateixa que tenia en iniciar el moviment; línia corba; cosa que té forma curvilínia; desviació de la línia recta en un camí; arcada, construcció en forma d'arc; passejada que acaba en el mateix lloc on ha estat començada.
cast. vuelta, revuelta, rodeo, arco.
ETIM.: del llat. vulg. *vŏlvĭtapart. pass. de vŏlvĕre‘girar’. (DCVB)
de l'ant. volt -a, participi de l'ant. voldre 'voltar', llat. vŏlvĕre 'fer girar'. (GDLC)

volta (2)


[vɔ̞́ɫta] subst. f. Vegada.
ex: Cada volta estàs més fadrí, bonico!
cast. vez.
ETIM.: del llatí vg. *vŏlvĭtapart. pass. de vŏlvĕre‘girar’. (DCVB)
de l'ant. volt -a, participi de l'ant. voldre 'voltar', ll. vŏlvĕre 'fer girar'. (GDLC)

A voltes no és com a vegades

Significa que hi ha coses que poden semblar idèntiques i no ser-ho.

Una volta (que)

loc. adv. de temps Una vegada, tot seguit que.
ex: Una volta que hages *vengut, parlarem; ara no.

Pegar mitja volta

loc. verbal.  Executar un moviment semicircular, pel qual un cos pren la posició oposada a la que tenia o resta en posició contrària a la que tenia en el moment d'iniciar el moviment; tornar arrere; anar-se'n; deixar plantat.
ex: Va pegar mitja volta i els va deixar *en un pam de nassos.

Volta de campana

loc. subst. Moviment circular executat de dalt a baix, o siga, en sentit vertical. Es diu especialment del moviment de capgirament d'un automòbil en un accident.
ex: Varen pegar tres voltes de campana i se'n varen eixir de la carretera,

Pegar cent (o mil) voltes

loc. verbal …a algú fig Ser-li molt superior.
ex: No estigues trista, que tu li pegues mil voltes a eixa.

Pegar la volta


loc. verbal Girar algú o alguna cosa o girar-se i posar-se en moviment en direcció contrària a la d'abans. 
ex: Pega la volta, a veure com et va del darrere.
Tornar.
ex: Pega la volta ara mateix i ves-te'n a casa!

Pegar voltes


loc. verbal …per un lloc Passejar-hi. 
ex: Pegàvem voltes amunt i avall del carrer.
…a alguna cosa fig Meditar-hi molt, considerar-la des de diferents punts de vista.
ex: Li he pegat moltes voltes i crec que el tracte no em convé.

Buscar la volta

loc. verbal …a algú: Buscar la confrontació, buscar-li el punt dèbil.
ex: Sempre va buscant-los la volta i algun dia li faran mal.

Pegar una volta

loc. verbal Eixir algú de casa o del lloc on està per a fer una passejada breu.
exVaig a pegar una volta.
…per un lloc Fer-hi una passejada o una visita breu. 
ex: Cada vesprada pega una volta pel barri.

A voltes

loc. adv. de vegdes No sempre.

barata...

[baɾáta] conj. amb verbs en infinitiu malgrat Sense tenir en compte que, a pesar que, malgrat. 
ex: Barata haver estudiat molt, no ha tret bones notes.
ETIM.: incerta, potser que la mateixa de baratar
diàleg dels informants:
‎–"Barata agarrar-ho". Trobe que ací hi ha joc de dos significats perquè es diu després de parlar d'una cosa que és barata, de poca vàlua.
–"Barata a agarrar-ho" significa debades, i encara s'utilitza molt.
–Mira quina jupa més barata! - Sí, barata agarrar-ho!
–Encara queda: "barata cançons".
JNG, MCGM, JB, JL, APM

baratar

[baɾatáɾ] v. tr. Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra.
cast. cambiar, trocar.
ETIM.: segons Diez EWb 41, del llatí *prattare (< grec πραττειν), ‘comerciar’, ‘obrar’ (cfr. REW 6731); però l'evolució dels sons pr> bar- no s'explica bé. Per això Meyer-Lübke en la 3.a edició del REW 943a, ha acceptat l'ètim ant. nòrdic baratta ‘lluita’, ‘soroll’. Corominas DECast, i, 393 394, exposa les dificultats d'aquesta etimologia i de l'anterior, i s'inclina a acceptar (però amb grans reserves) un origen cèltic: bratos amb el significat originari de ‘engany’. (DCVB)
d'un preromà, probablement cèlt., mrath- 'frau, sedició'. (GDLC)
diàleg dels informants:
‎–"Baratar" Deu estar molt en desús perquè l'acció que significa avui no es realitza. Les nostres mares barataven draps vells i papers per gots i plats. També els xiquets barataven cromos entre ells. En la història econòmica es recorda el substantiu "barata" com a forma arcaica d'intercanvi comercial. Nosaltres només l'empravem com a verb.
–I els iaios diuen als néts: Et baratarem per una caixeta de mistos.
–Jo he realitzat eixa acció, i sóc d'una generació relativament recent. Està clar que va perdent-se, perquè volem. He baratat, entre altres coses, taronges per *credadilles o peix per verdures o caça, depén de l'època de l'any. 
JNG, RM, JC

llobarro

[ʎoβáro] subst. m. 1. Peix teleosti de l'espècie Labrax lupus, de forma rodona, color negrenc per damunt i blanc amb taques fosques pel ventre; es fa de mig metre a un metre de llargada i és de gust exquisit.
cast. lobarro, sollo, róbalo.
2. Peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids (Dicentrarchus labrax), de cos allargat, amb dues aletes dorsals i amb radis espinosos a totes les aletes.
3Nom donat a altres espècies semblants al llobarro, com ara el llobarro negre.
ETIM.: derivat augm. de llop 'llop gros' que significa el peix per la seua voracitat i força.
llobarro negre 
Llobarro de riu o blas blas (per la traducció mal feta de l'anglés 'black bass') (Micropterus salmoides). És un ultradepredador d'aigua dolça natiu d'Amèrica del Nord inclós en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyines del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (Font: wikipedia). Al nostre territori competeix en totes les espècies fluvials, desplaçant-les del seu hàbitat. Prefereix aigües amb poc corrent.
llobarro negre