dilluns, 23 de maig del 2011

estiuar

[astiwáɾ] v. intr. Passar l'estiu en un lloc determinat. Estiuejar.
Ex: Comencen a estiuar per sant Jaume.
Comú amb el mallorquí.
cast. estivar, veranear.
ETIM: possiblement del llat. preromànic *estivare, verb derivat de aestīvu, ‘estiuenc’.

raïmet de pastor

Sedum sediforme;  de la família de les crassulaceae. Planta comestible de la muntanya.
Raïmet de pastor

vidriola

[vedɾiɔ́la] subst. f.  Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden ser tretes fàcilment sense trencar el recipient. Guardiola.
Ex: Posa tots els dinerets a la *vedriola i t'ho podràs comprar.
cast. hucha, alcancía.
ETIM: del llatí vĭtrĕu, derivat de vĭtru, i el sufix diminutiu -ola.
MAFS

*plovisnar

[plovisnáɾ] v. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes. Ploviscar, plovisquejar.
Ex: Ha passat tot el dia plovisnant.
cast. lloviznar
ETIM:d el llatí vg. plovĕre amb l'acabament, segurament del castellà, -isnar.

Fer el ple de migdia

exp. Fer la migdiada.
ex. Els hòmens estan fent el ple de migdia.
cast. hacer la siesta

cernent

v. [estáɾ seɾnént] Ploviscar a gotetes molt menudes. Sentit genèric 'fer passar pel sedàs una matèria pulverulenta'. Gerundi de cerndre, amb el verb ser: estar cernent.
Ex: Maria, entra la roba, que està cernent.
ETIM: del llatí cĕrnĕre, ‘purificar’.

doga

[dóɣa] subst. f. Regruix de carn limitat per un solc, produït per excés de greix en el cos d'una persona o animal; en paricular en el cos d'un nadó.
Ex: Ai, quines doguetes més boniques té la meua xica!
cast. molleja.
ETIM: del llatí doga, que apareix documentat en una glossa amb el significat de ‘bóta o cubell’
MCGM

nyànyera

subst. f. Als diccionaris de Ll. Escrig, de G. Martí i al vocabulari del pare Fullana: «Zalamería, carantoña».
Ma mare m'ho deia amb impaciència quan li preguntava què havia de dinar: Nyànyeres de gos!

*credadilla

[kɾeðaðiʎa] subst. f. Creïlla, patata (Solanum tuberosum).
Ex: Pose més *credadilles, per favor.
ETIM: forma castellana que és la base de les nombroses variants dialectals valencianes que signifiquen ‘patata’. La patata criadilla era una classe de creïlla molt popular, la qual cosa va fer que arribara a ser la patata per antonomàsia.
Solanàcia per exel·lència. Les Solanàcies són molt agraïdes.
JC
credadilla solanum tuberosum

Ser un amotinador

Tindre tendència a burlar-se dels altres; ser algú que acomboia els altres.
Ex: Serà amotinador? Que no vull anar´hi!

amotinar

[amotináɾ], [ambotináɾ] v. tr. Fer burla de paraula o de fet; buscar una reacció agressiva; fer per incorporar a una acció negativa conjunta; acomboiar.
Ex: Para d'amotinar el teu germà.
cast. befar.
ETIM.: de motí, del fr. mitjà mutin, substantivació de l'adj. mutin 'revoltós', ant. meutin, der. de l'ant. muete 'revolta' (mod. meute), i aquest, del ll. vg. mŏvĭta 'moviment'.