vidriola

[vedɾiɔ́la] subst. f.  Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden ser tretes fàcilment sense trencar el recipient. Guardiola.

Ex: Posa tots els dinerets a la *vedriola i t'ho podràs comprar.

cast. hucha, alcancía.

ETIM: del llatí vĭtrĕu, derivat de vĭtru, i el sufix diminutiu -ola.
MAFS