doga

[dóɣa] subst. f. Regruix de carn limitat per un solc, produït per excés de greix en el cos d'una persona o animal; en paricular en el cos d'un nadó.

Ex: Ai, quines doguetes més boniques té la meua xica!

cast. molleja.

ETIM: del llatí doga, que apareix documentat en una glossa amb el significat de ‘bóta o cubell’

MCGM