dimarts, 9 d’agost de 2011

*blaüra

[blaúɾa] subst. f. blau blavura Taca blava produïda al cos pel vessament que produeix un colp violent. 
ex: Estava ple de talls i de blaüres.
cast. cardenal.
ETIM.: formada sobre blaudel germànic blāo, amb el sufix -(t)ura 'conjunt', 'extensió', 'lloc'.
vegeu moradura, morat
FMB, PSM