divendres, 23 de novembre de 2012

mardà

[maɾðá] mardana (f.) [maɾðána] 1m. Ovella mascle destinat a la procreació, marrà; Mascle de llavor de la cabra.
cast. morueco; chivo
2. m. Xiquet que ha crescut, que ha passat físicament a l'adolescència.
3. m. i f. Persona o animal de gran corpulència (en to despectiu).
4. m. Home gran, gros; home poc actiu o sense reflexos.
5. f. Dona grandota i sense gràcia física.
6. m. i f. Persona gandula.
ETIM: variant de marrà, d'una arrel marr- preromana, potser ibèrica o d'alguna llengua preindoeuropea.
diàleg dels informants:
–Jo l'he sentida a Oliva sempre en el sentit de que el xiquet s'ha fet xicon (de corderet a borrego vaja).
–Mardà': home gran, voluminós, no necessàriament obés. No arriba a ser una expressió ofensiva, però reforça la idea d'algú més voluminós del habitual o del que fins aleshores havia estat: "Ei redéu, el teu veí, com a crescut! Quin mardà s'ha fet!' També al.ludeix a persona gran i més bé aparada, amb poca espenta. 
–Quan treballava a Xàbia, mardà solia emprar-se com a sinònim de gandul, de poc trellat.... No l'havia escoltada a Oliva (encara).
–Estic més d'acord en la definició de gandul que en la de voluminós. Un mardà no té per què ser algú gros. Pot ser un mardà primet. Un mardà és aquell que no es mou per a res, que li ho han de donar tot davant, com diria mon pare: "Redéu, alça't de la mecedora, que te se faran uns ous com el tio Sacarró".
–O també he sentit "mardana" crec que en el sentit de dona grandota i amb poca gràcia.
FMB, JM, RMM, ACP, NLN