diumenge, 6 de novembre del 2011

llandada

[ʎándá] subst. f. Situació o fet enutjós, dolent, avorrit.
ex: Esta pel·lícula és una llandada. 
cast.: latazo 
ETIM.: construïda sobre llanda, del llatí lamĭna, més el sufix -ada (-ata) amb sentit de superlatiu. Expressa dissonància i poc valor.
vegeu llanda 
VCP

llanda

[ʎánda] llauna subst. f. 1. Làmina de metall.
2. fulla de ferro prima estanyada per cada cara.
ex: Un arc de garrofer i cordell i fletxes de senill *en puntes de llanda. I a *juar!
cast. hojalata.
3. Rostidora; recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn.
ex.: Portaven al forn llandes plenes de cacaues i coques en llanda.
cast. tostadora.
4. Tampella o tapadora de ferro que clou la boca del forn o de la llar.
ex. Torna a posar la llanda, que salten espurnes.
cast. tapa.
5. Recipient de llauna, més alt que ample, que serveix per a contenir oli o petroli.
ex: Mare! Has vist la llanda de benzina!
cast. lata.
6. fig. Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària, monotonia, insistència…
ex: Açò ja comença a ser una llanda, no?
cast. lata, tabarra.
ETIM.: del llatí lamna, contracció de lamĭna.
RPM, PF, CPG, NLL, MCGM, RMS, JC, LLN

bolleta

[boʎéta] butlleta subst. f1. Papereta, cèdula, en què hom dóna algun permís, alguna autorització, alguna certificació; albarà expedit oficialment.
ex: Ja tens la bolleta del rascaiú?
cast. boleto
2. Bitllet de rifa.
ex: Està rifant-se'n una bona i tu tens totes les bolletes!
cast. papeleta
bolleta (font: Oliva, història fotogràfica)
3. Entrada d'espectacle, en especial de cinema.
ex: Quins temps! Tres pessetes, una bolleta per sessió doble al Savoy.
cast. entrada, pase
ETIM.: diminutiu de butlla, del llatí bŭlla, 'bolla' 'butla'.
JMB, MCGM

Grandot debades

loc. substantiva Persona, normalment home i jove, gran d'estatura i de complexió forta que, en contrapartida, es comporta amb immaduresa. No hi ha o no no hi ha mostra d'equivalència entre l'aparença física i l'equilibri psíquic.
nota:
És interessant la transformació de l'adverbi debades, en el sentit d'inútil, en adjectiu o, en el pensament popular, en estructura genitiva –complement del nom– visible en la grafia popular *de bades.
vegeu debades
diàleg dels informants:  
–Molt gran i poc trellat. 
–Referint-se a algú gran o major que actua com un xiquet. 
–El grandot *debaes era normalment un xic més gran que nosaltres que es clavava amb els menudets (els meus barcelonins fills diuen abusa-nanos). 
–Grandai=grandot debades. 
–Grandot *debaes: un xiquet més gran que se n'aprofita de la seua major força per imposar coses als més menuts, probablement en alguns casos podria ser el "bulling" del que es parla avui en dia... 
–Grandot debades és aquell xicon que no fa res perquè és un gos o perquè és un immadur: *Fulano és un grandot *de 'baes', no sap ni anar pel pa. 
VCP, XL, JF, FMB, JB, JM

Debades… (2)

Debades… garrotades. o 
Debades… galtades.
Debades, pegant cabotades.
No hi ha res gratuït que siga de profit o agradable. Sembla que només ho siga l'adversitat i el dolor.
vegeu debades
JC, NLL

debades

[deβáes] 1. adv. En va, sense efecte, inútilment. 
ex: Insistia debades. Ell no canviaria mai.
cast. en balde, en vano. 
2. adv. Gratis, de franc; gratuïtament. 
ex: Mire, mare! Donen cromos debades!
cast. de balde, gratis. 
ETIM.: de l'àrab bâṭil 'va, inútil'.

Debades… (1)

Debades, no pega el frare cabotades. 
Vol dir que ningú fa les coses per no-res.
Les cabotades fan referència a les reverències i a les inclinacions qeu es fan durant els actes litúrgics i als ritus. Una altra interpretació ens remet a dir a tot que sí.
vegeu debades
MCGM