diumenge, 6 de novembre de 2011

Grandot debades

loc. substantiva Persona, normalment home i jove, gran d'estatura i de complexió forta que, en contrapartida, es comporta amb immaduresa. No hi ha o no no hi ha mostra d'equivalència entre l'aparença física i l'equilibri psíquic.
nota:
És interessant la transformació de l'adverbi debades, en el sentit d'inútil, en adjectiu o, en el pensament popular, en estructura genitiva –complement del nom– visible en la grafia popular *de bades.
vegeu debades
diàleg dels informants:  
–Molt gran i poc trellat. 
–Referint-se a algú gran o major que actua com un xiquet. 
–El grandot *debaes era normalment un xic més gran que nosaltres que es clavava amb els menudets (els meus barcelonins fills diuen abusa-nanos). 
–Grandai=grandot debades. 
–Grandot *debaes: un xiquet més gran que se n'aprofita de la seua major força per imposar coses als més menuts, probablement en alguns casos podria ser el "bulling" del que es parla avui en dia... 
–Grandot debades és aquell xicon que no fa res perquè és un gos o perquè és un immadur: *Fulano és un grandot *de 'baes', no sap ni anar pel pa. 
VCP, XL, JF, FMB, JB, JM