diumenge, 6 de novembre de 2011

llandada

[ʎándá] subst. f. Situació o fet enutjós, dolent, avorrit.
ex: Esta pel·lícula és una llandada. 
cast.: latazo 
ETIM.: construïda sobre llanda, del llatí lamĭna, més el sufix -ada (-ata) amb sentit de superlatiu. Expressa dissonància i poc valor.
vegeu llanda 
VCP