diumenge, 23 de juny del 2013

rompre

[rómpɾe] o [rɔ́mpɾe] v. tr. 1. Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d'una cosa per l'acció d'una força l'efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar).
cast. romper
2. Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.
cast. romper, roturar
ex. A la primera llaurada de la temporada rompien la terra amb una aixada o amb un forcat. 
3. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. 
ex. Al rompre el dia pujàvem al castell per a vore les muntanyes *d'Ivissa. 
ETIM.: del llatí rŭmpĕre, mat. sign. 
En desús i fossilitzat en el sentits 2. i 3. per ser considerat popularment com un castellanisme. Per a la resta d'usos: trencar.
diàleg dels informants 
–De fet, algunes de les partides llaurades per primera vegada pels repobladors rebien el nom de "Rotes".
–Rompre el dia, a la eixida del sol.
PSM, FXLI, FP

dul

[dúl] subst. m. Colp que es fa subjectant i fent pressió al dit polze amb l'índex o al dit índex amb el polze i soltant-lo per tal d'aprofitar-ne l'impuls. Se sol fer per tal d'agredir algú al cap o per a jugar a les boles.
ex. El mestre li va pegar un bon dul perquè no l'atenia.
ETIM.: desconeguda.
dul al joc de boles