dissabte, 4 de juny del 2011

Terra de rapa…

Terra de rapa, ni es ven, ni és barata.
La rapa o cresolera (Arisarum vulgare), una aràcia, és senyal de terra fèrtil.
JC

*búcaro

[búkaɾo] castellanisme subst. m. búcar Recipient de terrissa o de vidre que serveix per a posar flors. Per extensió de la de definició original 'terra argilosa i negra de què són fets molts vasos etruscs' a 'objecte de búcar'.
Ex: Em va trencar el *búcaro més bonico que tenia. 
ETIM.: del cast. búcaro, d'origen mossàrab, del llat. pōcŭlum 'copa'.

Fer coll de figa

Es diu de les persones, les flors i els objectes que van inclinant el coll, fent-se mustis i esmortint-se.
Ex: Lleva eixes flors de *búcaro que ja fan coll de figa. 
MCGM

milà

Peix de diferents espècies, principalment la Myliobatis aquila, de forma semblant a la ratjada, però més gros, de cap semblant al dragó i amb la cua armada (or., occ., val., bal.); també es diu milà l'espècie Trygon vulgaris i la Trygon violacea, més conegudes amb els noms de ferrassa o escorçana. (DCVB)
ETIM.: del llatí *milvānu, derivat de milvus, referit a l'ocell.
S'anomenen així diverses espècies que pertanyen a l'ordre dels raïformes. El de la foto és el Gymnura altavela, de la família dels gimnúrids. Pense que és la rajada més abundant a les nostres costes. Una particularitat d'aquesta espècie és que són molt propers als taurons i solen tenir entre 4 i 6 cries, per la qual cosa es mereixen ser tornades a l'aigua quan es pesquen. Són autèntiques "aus de presa marines" que es situen en el vèrtex de la piràmide ecològica.
JC
milà gymnura altavela

lletrera

[ʎetɾéɾa] o [ʎetéɾa] subst. f. lletera, Euphorbia segetalis.
S'ha utilitzat, entre altres coses, per tombar berrugues -aplicant el seu làtex directament sobre la pell- i per a fer l'envisc per a caçar aus amb parany- encara que hi han millors espècies que aquesta.
JC
lletera

*desllopissar-se

[desʎopisáɾse] v. pron. Llevar-se algú de damunt, referit a desfer-se d'una persona inoportuna o d'una situació no volguda.
Ex: No me'l vaig poder desllopissar en tot el dia.
Sinònims: desllepissar-se, desenllepissar-se; desempallegar-se; escapolir-se.
ETIM.: construït probablement sobre llop. L'origen de la terminació -issar és dubtós.
vegeu desllopissar-se algú de damunt
Desllopissar-se algú de damunt. (Llevar-se'l de damunt quan és molt insistent o molt 'apegalós').
CMN
El DCVB recull desllepissar o desllapissar en un sentit semblant al que heu exposat. També hi trobem enllepissar que té un significat relativament oposat a desllopissar. Coromines estudia "llepar", dedicant-li 5-6 pàgines de lletra petita, recollint 60 o 70 derivats, entre ells els mots que estudiem. Mai amb o. Ell diu que té un origen incert, probablement preromà indoeuropeu.
JNG

*despellufar-se

[despeʎufáɾse] v. pron. despallorfar-se. Llevar-se la pallorfa o pellofa, la pell dels cereals. Llevar-se algú de damunt, referit a desfer-se d'una persona inoportuna o d'una situació no volguda.
EX: Només vaig poder m'ho vaig *despellufar.
ETIM.: construït sobre pellofa. El tancament de la -o- en -u- suggereix un origen del cat. or.
CMN

desmorrellat

[dezmoreʎát] desmorrellada adj. Esmorrellat; relatiu a la porció que manca a la boca d'un recipient.
Ex: No tragues el pitxer desmorrellat.
cast. desportillado
ETIM.: construït sobre morrell, documentat a Manacor i a Palma. (DCVB)
S'aplica als recipients que compres en el Cagedur i que t'adones quan arribes a casa i ja li has llevat la etiqueta.
ACP
recipient desmorrellat