divendres, 6 de maig del 2011

guilopo

subs. i adj. Hàbil, astut, que obra amb mala intenció; despert, deseixit.
Ex: La teua filla és una guilopa. Sap com traure’t els diners.
cast. pícaro, travieso.
cat. or.: Deixondit, entremaliat
ETIM: del cast. galopo, tret del fr. galopin ‘criat missatger' encara que ara mateix té el mateix sentit que el nostre.

esgolar

Deixar anar rossegant per un sòl llis.
Ex: Va esgolar i es va trencar el ballador de l'anca.
esgolar-se: refl. deixar-se anar lliscant.
Ex: Mira la xiqueta: s'esgola del carret!
cat. oriental: llenegar; cast. deslizarse.
ETIM. Segurament (amb sonorització de –c– en –g–), per especialització, del verb escolar -escolar-se: eixir-se’n un líquid d'un recipient, d'un lloc, passant per un forat, un conducte…
Record de l'autor: A la muntanya de Santa Anneta hi ha unes quantes roques allisades per generacions d'infants que reben el nom d'esgoladora.

topolar

v. intr. 1. Rebre un colp, normalment al cap. Vinculat al llenguatge infantil. 
Ex: Pobreta! Ha topolat amb el marc de la porta.
2. Fer impacte amb algú amb una força moderada.
Ex: Em vaig topolar amb ell quan girava el cantó
3. És una variant amb sentir passiu del verb topar
ETIM.: De l’onomatopeia topp- més la desinència -ul- (que expressa en llatí una acció poc important) i la terminació are dels verbs de la primera conjugació.
CMV, JM, MCGM, JMN, SA

Anar a la plaça

Anar a comprar al mercat.
Ex: Me'n vaig a la plaça a vore si encara trobe peix.
El mercat sempre s'ha fet en llocs oberts dins del poble. Normalment a la plaça principal del poble o en una plaça especial, la del mercat. Quan no anaven a les botigues anaven a comprar a la plaça quan hi havia mercat. Era la plaça per antonomàsia, per damunt de tot.
A Oliva, el divendres és dia de plaça.