Deixar anar rossegant per un sòl llis.
Ex: Va esgolar i es va trencar el ballador de l'anca.
esgolar-se: refl. deixar-se anar lliscant.
Ex: Mira la xiqueta: s'esgola del carret!
cat. oriental: llenegar; cast. deslizarse.
ETIM. Segurament (amb sonorització de –c– en –g–), per especialització, del verb escolar -escolar-se: eixir-se’n un líquid d'un recipient, d'un lloc, passant per un forat, un conducte…
Record de l'autor: A la muntanya de Santa Anneta hi ha unes quantes roques allisades per generacions d'infants que reben el nom d'esgoladora.
També ens podem esgolar si estem caient o esbarantnos d'una cadira o d'un sofà.
ResponEliminaEx: M'he esgolat del sofà sense adonar-me'n i ja estic a terra.
Jo entenc que "esgolar-se" és lliscar cap avall, no en sentit horitzontal.
ResponEliminaTenim el mot "esgoladora", que és un lloc per on algú es pot esgolar (per exemple, un tobogan).
Quant a l'etimologia, no descarte que tinga a veure, en certa manera, amb "gola", en el sentit que els aliments s'esgolen cap avall.