topolar

v. intr. 1. Rebre un colp, normalment al cap. Vinculat al llenguatge infantil. 

Ex: Pobreta! Ha topolat amb el marc de la porta.

2. Fer impacte amb algú amb una força moderada.

Ex: Em vaig topolar amb ell quan girava el cantó. 

3. És una variant amb sentir passiu del verb topar. 

ETIM.: De l’onomatopeia topp- més la desinència -ul- (que expressa en llatí una acció poc important) i la terminació –are dels verbs de la primera conjugació.
CMV, JM, MCGM, JMN, SA