dimecres, 1 de juny del 2011

*matxencar

[maʧenkáɾ] v intr treballar; treballar durament, com un mul, com un matxo.
Ex: Au, a matxencar, com tots els dies.
cast. currar, currelar.
ETIM.: del cast. macho, 'matxo', 'mul', amb el sufixe -enc 'en referència a', ' com un…', 'semblant a…'.

*matxo

matxo
[máʧo] subst. m. 1. Mascle, referit als animals de sexe masculí.
2. Mul, mascle híbrid de cavall i somera –burra– (mul somerí) o d'ase -burro– i egua.
Ex: No t'acostes al matxo, que pega cossanes.
cast. mulo
3. marimatxo, matxa.Dona que mascleja
Ex: Quina poca gràcia. Esta dona és un matxo!
cast. virago.
4. Neci, gosserot d'enteniment.
Ex: No li faces cas; és un matxo i els matxos diuen matxades.
ETIM.: del llat. mascŭlu a través del cast. macho, mat. sign.
RMS

catxap

[kaʧáp] subst. m. Conill jove, que encara és menut.
Ex: Mira, quins catxapets més *bonicos!
cat. or. llorigó
cast. gazapo
ETIM.: d'origen incert, amb sufix d'origen preromà i amb radical potser també.
RM

cadell

[kaðéʎ] subst. m. Insecte ortòpter de la família dels gríl·lids: Gryllotalpa vulgaris. Gryllotalpa gryllotalpa.
cast. alacrán cebollero
ETIM.: del llatí catĕllu, 'gos jove'
«Alacrà ceber o d'aigua. Insecto abundante en sitios húmedos y que nada en el agua; no tiene cola ni aguijón y pica con una tenacilla venenosa que tiene en la boca; cast. alacrán cebollero» (Martí Gadea. Dicc.). Aquesta explicació d'En Martí Gadea és inexacta, car l'insecte que en cast. s'anomena alacrán cebollero no neda, sinó que és animal terrestre, que forada la terra i destrueix les arrels de les plantes; és el Gryllotalpa vulgaris Latr., conegut també en cast. amb els noms per grillo-topo, grillo cebollero i cortón, i en cat. anomenat cadell.(DCVB)
Si heu anat alguna vegada al camp *en una *aixà, segur que aquest animalet vos sona. Es diu *cadell i és molt bo per a pescar.
JC
cadell Gryllotalpa gryllotalpa

Paciència, Clemència…

Paciència, Clemència,
que tot s'arreglarà.
Lo que no s'arregla hui,
s'arreglarà demà.
NLL

vítol!

aclamació Crit de joia per a aclamar algú 'victoriós', 'campió'. 
Ex: Vítol! El meu xic s'ha acabat tot el dinar!
ETIM.: del llat. victor, 'vencedor'
Era el crit d'aclamació fet als herois. Es va concretar a l'aclamació dels sants, vencedors a la 'carrera de la fe'; a Oliva només s'empra en llenguatge infantil: 'ja has acabat', 'valent!'. Se li sol afegir un acabament que vol ser graciós: Vítol! La "uela" caga bonyítol!
MLC, FMB, MCGM, LLN