dimarts, 17 de juliol del 2012

florit

florit (font: Elena Martín)
[floɾít] floridura 1. subst. m. Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especial-ment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa cotonosa; capa de vegetacions criptogàmiques, a manera de polseta o borrissol, que es formen damunt la superfície d'un cos.
ex: Aquella paret tan humida estava plena de florit.
cast. moho.
2. adj. florida (f.) [floɾíða] Que té floridura. 
ex: No veus eixos pelets negres? Este pa està florit, home! 
cast. mohoso, enmohecido.
ETIM: derivat del participi de passat de florir.
vegeu florir

florir

[floɾíɾ] v. 1. intr. Fer flor les plantes. 
ex: Els cirerers han florit massa prompte.
2. intr. Aparéixer les flors. 
ex: Ja florix la primavera.
3. intr. fig. Prosperar, estar en ple vigor.
ex: Estic content. El negoci ha florit.
cast: florecer 
4. pron. Cobrir-se de floridura.
ex: Posa al sol eixa tela o sinó es florirà.
cast. enmohecerse
5. tr. Cobrir de floridura; fer eixir floridura.
ex: Si no bufa el vent, la humitat farà florir les taronges.
cast. enmohecer
ETIM: del llatí tardà florīre des del llatí clàssic florēremat. sign. 

*malvar

[malváɾ] possible castellanisme fer malbé, malejar v1. tr. Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d'algú o d'alguna cosa. 
ex: Tot va ser ajuntar-se *en ell i el va malvar.
2. tr, i pronAdulterar o empitjorar les condicions d'algun objecte, especialment comestible. 
ex: La mel es malva *en la saliva.
cast: malvar, malear
ETIM: derivat regressiu de malvat, del llatí vulgar malifatius 'desgraciat', comp. de malus 'dolent' i fatum 'destí', que donà l'ant. malvatz, cas recte de la declinació, influït pels participis en -at, -ada.
vegeu Llançar a perdre

*templat

[templát] templada (f.) [templá] possible castellanisme adj1. Temperat (sentit original).
cast. templado.
trempat, eixerit 2. m. Valent, animós; atractiu, ple de de potències (intel·lectuals o físiques).
ex: No havia vist mai un xic tan templat. Es casaria *en ell!
cast. gallardo, animoso.
ETIM: del llatí temperatu participi de passat de temperāre 'moderar, temperar'; de la idea d'equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició.
NOTA: A 2 l'ús en masculí va lligat a la marca semàntica del model de masculinitat tradicional: força equilibrada, bon caràcter, salut i bellesa masculina.