dilluns, 8 d’agost del 2011

Vols llavor o l'enrame?

Es diu davant d'actes fets o de paraules dites amb poc trellat (poc seny).
equival a Vols trellat?
RLF

Fer un pa *en cova

loc. adv. Fer una cosa malament; fer una acció amb un resultat decebedor.
L'expressió té dos orígens possibles segons la interpretació normativa de la fonètica dialectal:
a. Fer un pa amb cova: és a dir,  fer un pa amb una gran bambolla d'aire al bell mig, un pa sense molla.
b. Fer un pa en cova / cove: és a dir,  fer un pa d'una forma impossible, dins d'una cistella (vegeu cove).

cove

[kɔ́ve] o [kɔ́va] subst. m. Recipient portàtil gran, de més o menys fondària –de fondària major que l'amplària–, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o de canyes, que serveix per a diferents usos (especialment per a transportar la roba a rentar o rentada, per a dur fruita, etc.).
ex: Posa els pans dins del cove!
cast. cuévano, cesta.
ETIM.: del llatí cŏphĭnu, mat. sign.

Tira-li un pa…

Tira-li un pa
que se'l fa.
Es diu d'una persona "valenta" i eficaç.
JC, MCGM

Tindre'n un cafís

loc. adv. Tenir molt quantitat d'alguna cosa.
vegeu cafís
MCGM

Trellat trellat...

Trellat trellat... 
trau-me d'ací 
que m'he estacat!
Es diu davant una situació poc lògica o irracional.
APM

Estar més d'allà que d'ací

loc. adv. Expressió que es diu quan alguna persona sembla que està tan mal que pareix que ha entrat en capítol de la mort.
També s'empra de forma humorística quan una persona està molt deteriorada o molt cansada. 
També quan alguna persona insinua estar en alguna opinió que no comparteixen els que estan escoltant-la.
JMS

cafís

[kafís] subst. m. Mesura de capacitat per mesurar àrids (cereals) i calç, equivalent a vint-i quatre barcelles (2,01 hl).
cast. cahiz.
ETIM.: de l'aràbic qafiz, mat. sign.
MCGM

Tindre'n per donar i vendre

loc. adv. Tenir molt quantitat d'alguna cosa.
variant: Tindre'n per anar i vendre.
JB, JMN

Mirar qui passa i qui torna

loc. verbal Seure a la porta de casa, saludant al personal si és conegut i torbant-se amb l'anada i vinguda de gent amunt i avall.
diàleg dels informants:
–Quan hi havia poques distraccions, moltes persones es posaven a la porta o a la finestra "a veure qui passa i qui torna"
–Ho sol fer la gent més major.
MCGM, JB

Pegar una regardada

loc. verbal Fer una estimació (com alfarrassar) o pegar una miradeta per damunt-damunt, sense detindre'ns en detalls.
[reɣaɾdà] regardada postverbal de l'antic verb reguardar o regardar, 'mirar', 'observar', 'considerar'; de guardar, amb el prefix intensiu re-.
Suponc que estarà relacionat amb el verb francés "regarder". La he sentida a ma casa més d'una vegada.
JM

*Llamar l'atenció

loc. verbal Atraure l'atenció, cridar l'atenció, moure la curiositat.
Probablement castellanisme.
vegeu *llamar
JM

alfarrassar

[aɫfarasáɾ] v. tr. Avaluar a ull la quantitat o vàlua d'alguna cosa. Es diu especialment de la collita probable, en particular de la taronja.
ex: Va vindre a alfarrassar el bancalet.
cast. alfarrazar.
ETIM.: de l'àrab ẖárrṣ, ‘estimar, justipreciar’.
JM