divendres, 5 d’agost del 2011

Quanta celèmia

‎o Quina celèmia. Expressió per manifestar impaciència davant d'un excés de verbositat.
vegeu celèmia
És com dir quanta història o quant de col·loqui que diu una persona o un escrit per tal d'explicar o de fer una cosa.
JMS

celèmia

[selέmia] o [sɛlέmia] subst. f. Abundància de paraules, verbositat excessiva.
ETIM.: probablement de l'àrab salam, 'pau' i fórmula de salutació (potser que caldria escriure salàmia), referit als col·loquis de salutació musulmans, llargs i plens de de fórmules, de preguntes i d'explicacions.
No es troba a cap diccionari. Hem respectat la grafia de la font.
JMS

A l'entrada d'Oliva…

A l'entrada d'Oliva,
pujades i baixades
i a l'eixida,
putes i prenyades.
M'ho ha dit hui ma mare, no ho havia sentit mai!
JE

passa

[pása] subst. f. Malaltia epidèmica (especialment grip, constipat…) regnant a un lloc i temps determinat.
ex: Enguany, tots malalts. És que *n`hi ha una passa!
cast. contagio, constelación.
ETIM.: postverbal de passar del llatí vulgar *passare, en el sentit de 'patir'.
LLN, ACS, NLL

*acurar

[akuɾáɾ] vulgarisme vcurar 1.tr Tractar un malalt amb remeis.
ex: El metge el va *acurar *en una miqueta de *micromina.
cast. curar.
2. pron. Guarir, retornar a la salut.
ex: El tall s'*acurarà ell a soles.
cast. curar, sanar
ETIM.: del llatí cūrāre, mat. sign.  més un prefix analògic a-.
APM

curruixa

[korúʃa] o [kurúʃa] subst. f. sing. pressa; persona que sempre va orada, de molta pressa.
ex: No para mai; és un curruixa.
cast. prisa.
curruixes [korúʃes] o [kurúјʃes] subst.  f. pl1. Corregudes, precipitació per a fer una cosa.
ex: Tantes curruixes no ajuden a fer les coses bé.
cast. prisas.
2. Pressa amb què s'espera o desitja una cosa.
ex: Quines són eixes curruixes? No tardarà!
ETIM.: derivat de córrer, amb el sufix -uixa -uixes, difícil d'explicar.
JMS