curruixa

[korúʃa] o [kurúʃa] subst. f. sing. pressa; persona que sempre va orada, de molta pressa.

ex: No para mai; és un curruixa.

cast. prisa.

curruixes [korúʃes] o [kurúјʃes] subst.  f. pl. 1. Corregudes, precipitació per a fer una cosa.

ex: Tantes curruixes no ajuden a fer les coses bé.

cast. prisas.

2. Pressa amb què s'espera o desitja una cosa.

ex: Quines són eixes curruixes? No tardarà!

ETIM.: derivat de córrer, amb el sufix -uixa -uixes, difícil d'explicar.

JMS