divendres, 5 d’agost de 2011

curruixa

[korúʃa] o [kurúʃa] subst. f. sing. pressa; persona que sempre va orada, de molta pressa.
ex: No para mai; és un curruixa.
cast. prisa.
curruixes [korúʃes] o [kurúјʃes] subst.  f. pl1. Corregudes, precipitació per a fer una cosa.
ex: Tantes curruixes no ajuden a fer les coses bé.
cast. prisas.
2. Pressa amb què s'espera o desitja una cosa.
ex: Quines són eixes curruixes? No tardarà!
ETIM.: derivat de córrer, amb el sufix -uixa -uixes, difícil d'explicar.
JMS