divendres, 6 de juliol del 2012

*joriola

joriola (font: MAFS)
[ʤoɾiɔ́la] vulgarisme *juriola, juliola, lluerna subst f. Peix de la família dels tríglids, espècie Trigla corax, de 30 a 40 cm. de llarg. Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors. Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos; abundant pel roquer, alguer i sapes de la costa, on es pesca preferentment pel mes de juliol. S'alimenta de mol·luscs i peixos menuts. 
cast. gallina de mar. 
ETIM: d'un diminutiu llatí *juliola, derivat de iulis, -ĭdis; segons algunes fonts sembla derivat de juliol, per l'època de l'any en què es practica preferentment la pesca d'estos peixos.
vegeu *joriol
diàleg de l'informant:
La "juliola" pronunciada "joriola" és l'espècie Trigla lucerna Linnaeus (denominada al llarg dels segles amb altres denominacions científiques com Trigla corax, usada en Introducció a la història d'Oliva. Totes dos denominacions llatines són sinònimes. Els tractats zoològics la solen denominar "Lluerna" però a la Safor, el Marquesat, la Marina (i més enllà que diria el clàssic) té el nom de juliola.
FXLI, MAFS

Tres quilos d'arròs

Tres quilos d'arròs 
em menje en un día; 
tres quilos d'arròs 
i una gallina. 
Tres quilos d'arròs, 
i, *encà badallant,
díhuit mandarines 
i una carabassa;
i estaré tres dies 
a l'excusat cagant!!
MAFS

Rosiues

[rozíwes] subst. propi. f. diminutia afectiu superlatiu de l'antropònim Rosa.
ex: Rosiues, bonica! Vine a la mare!
ETIM: Cal destacar com en este cas el diminutiu -iua (<-iu) passa a plural formal sense perdre el valor singular.

ajuntar-se

[aʤúntáɾse] amigar-se, amistançar-se v. pron. Viure en concubinat, sense estar casats; tindre una relació afectiva i alhora sexual habitual d'home i dona fora del matrimoni.
ex: Ara els jóvens no s'ho pensen a l'hora d'ajuntar-se.
ETIM: format damunt junt del llatí iŭnctum, ‘unit’ (o bé d'un deriv. llatí *adjunctare, mat. sign.).

*guiatada

[giatá] subst. f. Colp de bastó (gaiato/*guiato) donat amb força.
ex: Quan se li va acostar li va arrear una bona *guiatada.
ETIM: de *guiato, amb el sufix -ada, que sol expressar 'referència a' o increment.
vegeu *guiato

*guiato

guiato 2
[giáto] gaiata, gaiato subst. mBastó que usen els pastors encorbat a la part superior; bastó usat tradicionalment pels coixos i les persones majors.
ex: El *uelo no està. No veus que no està el *guiato?
cast. cayado gancho
ETIM: del llatí vulgar hispànic (baculus) *cajatus '(bastó) com un garrot', der. del llatí tardà caja 'porra o garrot', amb possible influx fonètic preromànic o aragonès pirinenc; forma masculina de gaiata (com en castellà cayado i cayada). a la parla d'Oliva hi ha una caiguda de la [a], pròpia de la forma general, per interferència semàntica amb guiamot comú a totes les llengües romàniques occidentals, d'origen germànic d'agrupació poc clara, potser del gòtic *widan 'ajuntar-se; acompanyar, guiar algú', documentat només en el derivat gòtic gawidan, testificat en el bearnès gabildà 'guiar'.

guiato 1