dijous, 22 de desembre del 2011

trapatroles

[tɾapatɾɔ̞́ɫes] subst. m. i f. Persona que obra sense reflexió; persona eixelebrada. 
ex: Veges tu, el major tan assentat i el menut, tan trapatroles. 
cast. aturdido, atolondrado. 
 ETIM.: d'origen expressiu d'un parlar precipitat. 
hipòtesi: onomatopeia del parlar precipitat; d'un radical trapp-, soroll que fa una porta o post en caure i tancar-se amb al·literació a trola 'mentida' amb un valor atenuat, mot castellà en plural. No és inusual trobar en valencià mots composts amb un terme en castellà com ara també en *xafaxarcos amb un efecte buscat, també per al·literació. 
LLN, VMT, ABP

trapatram

[tɾapatɾám] trapasser -a subst. m. i f. Entremaliat, atrotinat; embolicador, comboiant. 
ex: Estàs poc bona si et deixes *enredrar per eixe trapatram. 
cast. travieso
ETIM.: d'un radical trapp- i de tram onomatopeies per al·literació del soroll que fa una porta o post en caure i tancar-se. 
Ortografia alternativa: trapa-tram
ABP