dimecres, 22 de maig del 2013

cacauer

[kakáwéɾ]  cacauera (f.) [kakáwéɾa]  subs. 1. Venedor de cacaues. Vulgarment: *cacauero.
ex. Ja no passa el *cacauero pels carrers.
cast. cacahuetero.
2. Persona que canta de nas o malament, en referència a la veu de reclam del venedor de cacaues.
ex. Què canta bé? però si és un *cacauero!
Malnom d'Oliva.

cacauera

[kakáwéɾa] subst. f. Planta herbàcia lleguminosa anual procedent d'Amèrica, de la família de les papilionàcies (Arachis hypogea), de fulles pinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma de beines amb diversos grans.
cast. cacauete, maní
cacauera (font: Infojardín)
vegeu cacaua, cacauer

cacaua

[kakáwa] cacau, cacauet  subst. f. 1. Fruit i llavor de la cacauera consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, arredonits, oliosos i amb un punt de dolçor; la solen menjar torrada o fregida amb sal.
ex. Va! Posa'm una cervesa i un platet de cacaues.
cast. cacahuete, maní.
2. vulgarisme Penis, sobretot en llenguatge infantil.
ex. Ai, el meu xic, que va *en la cacaueta a l'aire!
3. Expressió de sorpresa o d'aquiescència, amb ironia.
ex. Ah, cacaua! Ara sí que l'hem feta bona!
ETIM.: des del cast. cacahuete, d'origen americà, del nàhuatl tlalkakáwatl 'cacau de terra', comp. de tlal·li 'terra' i kakáwatl 'cacau', en femení.
VCP, LLN
cacaues
vegeu cacauera, cacauer

cagarritó

[kaɣaritó] cagarrita subst. m. 1. Excrement o trosset d'excrement, especialment el de forma arredonida o cilíndrica produït per animals menuts. 
ex. Quin desastre! El rebost, ple de cagarritons de ratolí! 
2. Qualsevol matèria que s'hi assemble en la forma o en la textura. 
ex. Prenia una medicina que era com cagarritons. 
cast. cagarruta
ETIM.: del llatí cacāre 'avacuar el cos', en rel. amb l'adj. grec κακός, -ή, -όν 'roïn, dolent, horrend, desagradable', en neutre plural κακά. la forma infixada expressiva despectiva -rrit- i el sufix diminutiu -ó.

dimarts, 21 de maig del 2013

vinçós

[vinsós] vinçosa (f.) [vinsóza] adj. Que té vinces.
ex: Aquella carn era tan vinçosa que no hi havia qui la rosegara. 
ETIM.: de vinça amb el sufix -ós /-osa que expressa 'tindre la propietat de ser'. 
vegeu vinça

vinça

[vínsa] subst. f. 1.Veta o aigua; porció d'una cosa de color, forma o consistència diferent de la resta, com ara vinça de sang, de cansalada, de fusta, de terreny, etc. 
ex. Has vist *en eixe tallat? *N'hi ha una vinça de terra més fosca.
cast. veta.
2. Tendó; tel de la carn.
ex. No *vullc que me'n talles d'eixa [carn], que té massa vinces. 
3. Estella fina de la fusta.
ex. Quin dolor! S'havia clavat una vinça.
ETIM.: der. d'un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) 'lligar', i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser 'lligam', després 'fibra, veta'.

dissabte, 18 de maig del 2013

Baix postetes

loc. adv. de lloc En un lloc que no es vol revelar, com un lloc amagat sota unes posts. Activa la ironia per tal de manifestar: No res t'importa!
diàleg dels informants:
–A ma casa sempre s'ha dit responent a On estàs?? i no tenies ganes de donar explicacions.
–He preguntat a mon pare sobre el significat de "baix postetes" i m'ha recitat esta cançoneta. Es col.locaven dos xiquets, d'esquena a esquena, amb els braços entrellaçats; l'un doblegava el cos, quedant l'altre enlaire, i li deia el primer: 
 –A on estàs? 
–Baix postetes. 
–Què menges? 
–Farinetes. 
–Què beus? 
–*Auia de la mar. 
–Que es torne a voltejar. 
Després es canviava el torn, el de dalt passava baix, i seguien el joc.
XL, PFS, MCGM

La setmana dels quatre dijous

loc. adv. temporal En un temps indeterminat o incert; no mai.
ex. Ens veurem en la setmana dels quatre dijous! 
informació de l'informant:
S'utilitza per referir-se a una cita complicada amb algú, mai es troba el moment idoni per a quedar...
JUV

dijous, 16 de maig del 2013

podrimer

[poðɾiméɾ] podrimener subst. m. 1. Conjunt de coses podrides, corrompudes, brutes (en sentit material i moral). 
ex. El món de la política és un podrimer! 
2. Lloc on es troben o on estan dipositades aquestes coses. 
ex. La pallissa estava feta un podrimer. 
cast. pudridero, cochambrería, sentina, estercolero. 
ETIM.: der. d'un ll. vg. *putrīmen, -īnis, alteració del ll. putrēdo, -ĭnis 'putrefacció, corrupció', der. de putrēre 'podrir'.

calitja

[kalíʤa] xafogor subst. f. Ardor de l'ambient; aire ambient carregat de calor humida. 
ex: Fa una calitja que no que no hi ha qui *ixca al carrer! 
ETIM.: del ll. calīgĭne 'tenebres; boira'.
vegeu fosquissa

ventolera

[ventoɫéɾa] ventada subst. f. 1. Colp de vent fort i sobtat; període breu de colps de vent forts i irregulsrs. 
ex: Veges tu! Quina ventolera s'ha girat! 
2. Acte o actitud irreflexiva. 
ex. Li va entrar la ventolera i ho va comprar. 
cast.: ventola, ventolera
ETIM.: Del llat. vulg. *ventularia (de *eventulāre, per eventilāre, per infl. de ventŭlus).