dimecres, 22 de maig del 2013

cacaua

[kakáwa] cacau, cacauet  subst. f. 1. Fruit i llavor de la cacauera consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, arredonits, oliosos i amb un punt de dolçor; la solen menjar torrada o fregida amb sal.
ex. Va! Posa'm una cervesa i un platet de cacaues.
cast. cacahuete, maní.
2. vulgarisme Penis, sobretot en llenguatge infantil.
ex. Ai, el meu xic, que va *en la cacaueta a l'aire!
3. Expressió de sorpresa o d'aquiescència, amb ironia.
ex. Ah, cacaua! Ara sí que l'hem feta bona!
ETIM.: des del cast. cacahuete, d'origen americà, del nàhuatl tlalkakáwatl 'cacau de terra', comp. de tlal·li 'terra' i kakáwatl 'cacau', en femení.
VCP, LLN
cacaues
vegeu cacauera, cacauer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada