[povíɫ] povila (f) pubil, pubill subst. i adj. 1. Fill únic o filla única d'una casa.
cast. hijo único.
2. f. La filla major d'una casa; l'hereva d'una casa on no hi ha fills mascles.
cast. heredera.
3. per ext., m. i f., Hereu.
cast. heredero.
ETIM.: del llatí pupīllu, -īlla 'pupil, menor d'edat'
Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".
XL
A Catalunya existix també però en una altra connotació, sabeu que a la Catalunya vella, el fill primer ho heretava tot i es diu l'hereu, els germans o es clvaven de mossos al mas, o es feien retors o emigraven, per això hi ha masos on han estat vora mil anys vivint la mateixa família. En els masos on no hi ha fill varò la pubilla és la que ho hereta tot, no cal que diga que novios no li'n falten.
ResponElimina