dilluns, 6 de juny de 2011

povil

[povíɫ] povila (f) pubil, pubill subst. i adj. 1. Fill únic o filla única d'una casa.
cast. hijo único.
2. f. La filla major d'una casa; l'hereva d'una casa on no hi ha fills mascles.
cast. heredera.
3. per ext., m. i f., Hereu.
cast. heredero.
ETIM.: del llatí pupīllu, -īlla 'pupil, menor d'edat'
També és un malnom d'Oliva
vegeu vincle
Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".
XL