dilluns, 6 de juny de 2011

gori-gori

[gɔ́ɾiɣɔ́ɾi] subst. m. (familiarment) 1. Cant fúnebre, absoltes; referència a la mort, al soterrar/enterro.
2. Joc de rapidesa que consistia a tocar arbres per tal de no "morir".
ETIM.: onomatopeia que estrafà el cant gregorià de les exèquies, és a dir de mots llatins usats en el miserere (salm 50) i altres cants funerals.
Diàleg dels informants:
– Ma mare li diu a la meua filla: " si no menges gori.gori al cementeri"
– Quan jo era menuda eixa malaltia [el crup] era mortal, deien que t'agarrava una tos sorda que oprimia dalt del pit i gori-gori.
– Ma mare diu que el gori-gori en Oliva era un joc d'abans en el que s'acaçaven i tocaven els arbres.
PSM, MAFS, MCGM, FMB. RM