vincle

[víŋkɫe]  1. subst. m.  Obligació o càrrega perpètua sobre el domini de certs béns.

cast. vínculo. 

2. vincla [víŋkɫa] (f. per analogia) subst. i adj. Subjecte  a obligació sobre el domini de béns.

ETIM.:.: del llatí vincŭlum, ‘lligam’ i aquest, de vĭncīre 'lligar'.
vegeu povil
diàleg de l'informant:

Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".

XL