dilluns, 6 de juny de 2011

vincle

[víŋkɫe]  1subst. m.  Obligació o càrrega perpètua sobre el domini de certs béns.
cast. vínculo
2. vincla [víŋkɫa] (f. per analogia) subst. i adj. Subjecte  a obligació sobre el domini de béns.
ETIM.:.: del llatí vincŭlum, ‘lligam’ i aquest, de vĭncīre 'lligar'.
vegeu povil
diàleg de l'informant:
Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".
XL