dimecres, 27 de desembre del 2017

pirma

pirma
[píɾma] pilma subs. f. Emplastre medicinal confortant. 
ex. Està desllomat, pobret. Posa-li una pirma.
cast. bizma, emplasto, cataplasma, parche. 
Etim. del gr. ἐπίθεμα (llatí epithĕma), 'apòsit'. 
Documentat amb la grafia 'pirma' al Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig. 
RCN

bramar

[bɾamáɾ] 1. v. intr. Cridar, fer brams, l'ase o altres animals.
cast. rebuznar (dels ases), rugir (dels lleons), bramar (dels bous, etc.).
ex. Hi-hà, hi-hà… com bramen els burros.
2. Cridar fort, les persones.
cast. bramar, rugir.
ex. Brama tant que no sé què diu.
3. Cantar fent grans crits i desentonant.
cast. bramar, berrear.
ex. Com sempre. Borratxo… bramant pel carrer.
4. Plorar fort.
ex. El xiquet? Tota la nit bramant.
cast. berrear.
5. Parlar molt irracionalment.
ex. Eixe poctrellat només sap bramar.
cast. rebuznar 
6. Fer soroll fort la mar, l'aigua impetuosa o la tempesta.
cast. bramar.
7. Tindre sensació insuportable de cremor, picor, coentor.
ex. Em fa mal el tall? Digues que em brama.
Etim.: del germ. brammon, mat. sign. (DCVB), d'origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques (GDLC).

dimarts, 26 de desembre del 2017

minso

[mínso] adj. m. i f. Que té poca grossària i consistència; escàs, exigu.
cast. endeble, desmedrado.
Etim.: incerta, probablement resultat d'un creuament de manso i míser.
comentari de l'informant
He escoltat moltes vegades la paraula "minso", eixe meló està minso.
MGJ

diumenge, 10 de desembre del 2017

tora

[tɔ́ɾa] subst. f. Estat de torpor, d'ensopiment, de poca agilitat mental, d'estupidesa.
ex. I cosint-cosint m'ha entrat una tora que, veges tu, m'he punxat.
Etim. desconeguda
comentaris dels informants:
Tindre "tora" ("o" ben oberta, que som d'Oliva): estar ensopit, adormissat... però amb un cert biaix pejoratiu. En efecte: quan per exemple estaves treballant i no se't veien massa ganes, o quan escoltaves algú trafegant per casa, i senties: "Xica, m'ha entrat una tora que estic que no avance res, 'avosaes'! Mira, així estic ara jo davant l'ordinador..." 
JM

Quina tora!

corriol

[koriɔ́l] subst. m. Au (Charadrius sp) de formes arredonides i potes llargues, que habita especialment en les platges o en les riberes de l'interior.
cast. andarrío
Per extensió: xiquet prim i menut, molt actiu.
ex. Està fet un corriol, no para mai.
Etim.: derivat del verb córrer.
comentari de l'informant:
Corriol (pardalet menut que es veu vora mar, normalment agrupat en tres, quatre o més pardalets, a vegades deu o dotze...) Sol alimentar-se a vora mar, on la mar trenca l'ona, amb insectes/ crustacis molt menuts que porten o dipositen les ones). Una curiositat, niuen entre els muntanyars fent un xicotet clotet en l'arena sense cap protecció afegida.
JB
Corriol

dimecres, 6 de setembre del 2017

fotracada

[fotɾakáða] > [fotɾaká] futral subst. f. Molt, gran quantitat. 
ex. Es va fer *en una fotracada de camps de l'herència de sa tia.
cast. mogollón
ETIM.: derivat de fotre (del llatí fŭtŭere, 'copular') que sol servir per a expressar amb energia grossera qualsevol sentiment –positiu o negatiu–, i de sufix -acada, que sol expressar intensitat o quantitat, en este cas.

dimarts, 11 de juliol del 2017

*gepelut

[ʤepelút]  *gepeluda [ʤepelúða] geperut adj. i m. i f. Persona, animal (o cosa, per analogia) que té gepa (gep).
Ex. A mi m'han dit que els gepeluts porten sort.
cast. jiboso, jorobado.
Etim.: del llatí *gibberūtu, mat. sign. des de. gĭbbus, gep/gepa. 
El pas de geperut > gepelut per canvi de consonant ròtica a líquida, freqüent en valencià.

dilluns, 26 de juny del 2017

capdeferro

[kaβðefέro] plur. capdeferros subst. Membre, confrare, de la confraria de Jesús Natzaré a la Setmana Santa.
Ex. Als xiquets, el pas que més els agrada és el dels capdeferros. Els recorda les pel·lícules de romans.
Etim. de l'expressió descriptiva del casc (cap de ferro) que fa part de l'uniforme dels legionaris romans amb el qual van vestits una part dels confrares i els membres de la banda de tambors i cornetes de la confraria.
Capdeferros (Font: Oliva, història fotogràfica)

Diàleg dels informants:
La denominació és efectivament pel casc, però no per l'actual sinó per l'antic, que era un casc que cobria completament el cap i tapava quasi tota la cara.
MLC, KMV
Capdeferro - uniforme antic (Font: Oliva, història fotogràfica)


sentit

[sentít] sentida 1. ser sentit adj. Molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions.
cast. quisquilloso, sentido.
 Ex. És tan sentit que de no res es posa a plorar.
2. estar sentit adj. Fort de tast, molt condimentat o salat.
Ex. Allò ni hi havia qui s'ho menjara de tant sentit com estava.
Etim.: del part. pass. de sentir, substantivat.

combregar

[kombɾéɣaɾ] v. 1. tr. Administrar el sagrament de l'Eucaristia (a algú). esp Administrar el viàtic; viaticar (els malalts).
cast. dar la comunión 
2. intr. Rebre el sagrament de l'Eucaristia.
cast. comulgar
3. intr. fig. Esser participant convençut (de certes idees, escoles, sectes, etc.) Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d'aquestes idees, etc.  cast. comulgar
3 combregar (o fer combregar) amb rodes de molí fig Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants. 
4. (substantivat) m. Viàtic, i la comitiva que porta el viàtic a un malalt.
cast. viático
Combregar general: processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits en llurs domicilis. 
ETIM.: del llatí vulgar *commĭnĭcāre, var. de commūnĭcare, ‘comunicar’ 'compartir', der. de commūnis 'comú'.
diàleg de l'informant
Això de la comunió que diu Joan, si mal no recorde era el dia de sant Vicent a la matinada i es dia "combregar de malalts i impedits".
NLL, MLC

Pel món, com Miquela

Locució contextualitzada. Expressa el fet o la voluntat d'anar-se'n, de desaparéixer, d'abandonar l'entorn familiar. Miquela (a hores d'ara no sabem qui és) ho va fer en algun moment de la història local i n'és punt de referència.
Ex. Ja estic farta de que em tracteu com si fóra l'últim pet de l'orgue. Un dia d'estos me n'aniré pel món, com Miquela!