[gɾamántul] subst. i adj. gramàntol, gramanto. 1. Alatrencat; pollastre alatrencat.
2. Carranc de riu.
3. Persona desaprofitafa, de poc profit.
Ex: Està fet un gramàntul!
ETIM.: desconeguda
La forma gramanto es troba en el diccionari de Carles Ros, citat per Martí Gadea i emprat per Enric Valor a les Rondalles.
JB
Segurament té a vore amb gramàntol, que més que un carranc de riu és el crustaciNephrops norvegicus. En altres llocs es diu escamarlà/escamerlà (Catalunya), gadagang (Tarragona) o gromàntil (Menorca). Este camp dels crustacis es veu que està molt obert a la variació (o confusió) lèxica, tal com es pot observar en la Viquipèdia.
ResponEliminaLa meua iaia deia pollastre gramàntul al xicon més destarifat de la colla quan amenaçava als més xicotets. Va nàixer i visqué tota la vida en Sueca.
ResponElimina